dijous, d’agost 25, 2005

On habiti l'oblit

Dels blocs i altres endreces
:
Saül Gordillo comentava ahir a la nit un interessant article que vaig llegir ahir a El País, de l'escriptor Jordi Soler, i que també em va agradar. Comentava la influència creixent dels blogs en la informació que, junt amb les tecnologies actuals (mòbils amb càmera, etc.) permeten que els lectors siguin, de fet, els productors de la informació. O de la desinformació, és clar. En Saül pensa que el periodisme justament haurà de trobar el seu lloc en ser filtre de tota aquesta informació. de fet, ja fa temps que passa, això, i en tots els àmbits. La malaltia de la sobre-informació (massa referències a les que acudir, poques garanties de versemblança, ruptura de l'àmbit íntim, massa mails per llegir i atendre diàriament...) és una de les coses que hem de sortejar cada vegada més, en la societat tecnològica de la informació. Arreu s'imposa (també en el periodisme) la figura del conductor, del(s) filtre(s) de confiança, d'aquelles persones o intermediaris que, amb sentit comú i criteri, amb coneixement qualitatiu del client, aportin just el que cal saber. També té efectes positius que un pugui acudir directament a les fonts: i és que el periodista ha de ser també més rigorós.
:
En Francesc Amat també el comenta al seu darrer post, en el que recorda que ja fa un any que s'ha estrenat a la blogosfera. Felicitats!! Hi fa algunes aportacions interessants, amb aquesta excusa, que recomano als interessats en aquest fenomen.
:
També arriba l'esperada crítica de Judith Vives a la pel·li que us comentava ahir i en destaca, entre d'altres coses, la paròdia que Johnny Deep fa de Michael Jackson i els esbojarrats números musicals del film.
:
El web del PSC de Mataró també publicava ahir una entrevista al regidor socialista Ivan Pera, responsable dels àmbits de Joventut i Esports. En vaig parlar a l'inici d'aquest blog i crec que està complint amb ls expectatives i amb la feina que se li ha encomanat.
:
On anem si resulta que s'ha de deixar la moral en mans d'especialistes i anar pel món mirant que ningú et posi la mà a la bragueta? A vegades, ficar-se com un llec al món de la moral, o que et toquin la bragueta (amb experiència o sense), pot ser enormement satisfactori...
:
Poemes d'agost - XXII
:

Donde habite el olvido,
En los vastos jardines sin aurora;
Donde yo sólo sea
Memoria de una piedra sepultada entre ortigas
Sobre la cual el viento escapa a sus insomnios.
Donde mi nombre deje
Al cuerpo que designa en brazos de los siglos,
Donde el deseo no exista.
En esa gran región donde el amor, ángel terrible,
No esconda como acero
En mi pecho su ala,
Sonriendo lleno de gracia aérea mientras crece el tormento.
Allí donde termine este afán que exige un dueño a imagen
suya,
Sometiendo a otra vida su vida,
Sin más horizonte que otros ojos frente a frente.
Donde penas y dichas no sean más que nombres,
Cielo y tierra nativos en torno de un recuerdo;
Donde al fin quede libre sin saberlo yo mismo,
Disuelto en niebla, ausencia,
Ausencia leve como carne de niño.
Allá, allá lejos;
Donde habite el olvido.
Luis Cernuda, "Donde habite el olvido - I" a La Realidad y el Deseo (1924-1962), Alianza Editorial, Madrid, 1991, pp. 95-96.
Foto: Sense títol, de Sandra Cinto (1995), FAAP - Museo d'Arte Brasileira. Sao Paulo.

4 comentaris:

Joan Safont ha dit...

Podrem estar d'acord en un percentantge o un altre del que diu, però en Sala i Martín és crack. Aquests dies estic llegint el seu llibre "Economia liberal per no a economistes i no liberals" i he descobert que sobretot en allò referent al desenvolupament del 3r Món té força raó. En el que respecte a la intervenció de l'Estat en l'economia potser tindriem diferències.

Ramon Bassas ha dit...

Joan,
Estic d'acord amb tu. per cert, aquest llibre me'l va regalar un Nadal en Manuel Mas...
RB

Miguel ha dit...

Respecte d'en Sala i Martín, té l'habilitat de saber explicar les coses de forma senzilla, però de vegades cau en l'error de simplificar fins al màxim, i les coses no són sempre blanques o negres, i això ell ho sap. Jo ja fa 3 anys que vaig llegir aquest llibre que diu en Joan, i la veritat és que està força bé. De totes formes, el que dic, diu moltes coses que quan les llegeixes te les creus perquè tot ho fa molt fàcil, però si et pares a analitzar una mica veuràs que no sempre té raó, sobretot quan en comptes d'oferir dades objectives comença a dir tòpics. I si no, llegiu l'entrevista que sortia ahir a la contraportada de El País, i que en Ramon va referenciar a un dels seus posts. A veure si algun dia faig un post sobre aquest personatge que és en Xavier Sala i Martín. En temes de creixement econòmic és un crack, i en demagògia també. Salut!

Ramon Bassas ha dit...

Miguel
També t'he de donar la raó. A mi també m'agrada (si no, segurament ni l'hauria llegit...). Però trobo que a vegades va una mica 'sobrat'. Com que li vaig veure un parell de defectes, és a dir, com que un liberal de veres no pot ser fonamentalista ni amb el propi liberalisme, vaig voler fer la gracieta. En el fons, és un vici molt d'ara això de presumir d'un cert "passotisme" moral per preservar la individualitat...