dilluns, de setembre 11, 2006

Montilla a Montserrat | Infrastructures

Montilla a Montserrat
:
nom
:

Si José Montilla va elegir Poblet com a primer escenari per aparèixer públicament després d'haver estat elegit candidat a la Presidència de la Generalitat, tria Montserrat, un altre monestir benedictí, per fer el seu primer acte públic després de deixar el Ministeri d'Indústria i abocar-se de ple a la precampanya. No he parlat d'això amb els companys que dirigeixen la campanya, però he de dir que ambdós gestos em semblen significatius. I no parlo de l'anècdota, o del tòpic catalanista que acostuma a acompanyar aquesta mena de visites. Em refereixo, especialment, al discurs de respecte a la tradició religiosa i catòlica de Catalunya feta des de conviccions netament laiques, és a dir, que basen bona part de la seva proposat política en la separació de l'Església (o la confessió) i l'Estat. De fet, alguns pensem que aquesta divisió ja va ser proclamada a l'Evangeli, però vaja.
:
Ahir vaig ser a una parròquia de Mataró que acollia un nou rector i n'acomiadava un altre. L'oficiant, el Vicari Episcopal, va fer notar la multiplicitat d'orígens (cofradies dedicades a verges andaluses, murcianes, etcètera), inclòs el seu mateix (és de Salamanca), el dia justament anterior a la celebració de la Diada Nacional. Això també és tradició catòlica. Entre els assistents, que després vam compartir una estona al pati, hi vaig trobar molts coneguts que voten el PSC i altres que em van dir que ho feien i vam animar-nos mútuament davant les eleccions que vénen. Aquesta síntesi també és tradició catòlica. I no és cap recerca absurda de "vot catòlic", el que diria que busca Montilla, sinó fer públic el compromís del futur President amb els valors que hi ha al darrere de molts catalans, de missa o no, nodrits de romeries, cants litúrgics, simpaties, escoltisme, solidaritats, emancipacions emuladores del Crist, coincidències, i, potser, l'Esperit Sant o la tramuntana.
:
Més infrastructures el 2007
:
nom Carlos Ocaña.
:
Algú es pensa, potser, que el Govern hauria d'estar de vacances, just quan més feina cal fer. Parlo, especialment, de la necessitat d'iniciar els passos que facin complir les disposicions aprovades amb l'Estatut (refrendat pels catalans, sobiranament, cosa que hi ha qui ignora). Avui, per exemple, el Secretari General de Finances del Ministari d'Economia, Carlos Ocaña, ha anunciat la previsió de 400 milions més d'euros als Pressupostos Generals de l'Estat pel 2007 en infrastructures per Catalunya. D'aquesta manera, es compliria amb la clàusula que diu que la inversión de l'Estat a Catalunya, en el proper septenni, ha de ser equiparable al pes que l'economia catalana té al Producte Interior Brut espanyol. De nou, el Govern de Zapatero compleix amb els seus compromisos amb Catalunya. I de nou, també, el PSC és qui encapçala les grans decissions que han fet avançar l'autogovern del país, des del retorn de Tarradellas al nou Estatut. I el millor encara és per venir.
:

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Està molt bé ser en una festa de comiat, i festa religiosa, el que no està molt bé es fer aquest electoralisme de presència.

Ramon Bassas ha dit...

Si no ho fas "presència" però "està molt bé ser en" un lloc, em podries com s'hi està sense ser-hi present?

I això de l'electoralisme, a què ve? No es pot anar als llocs que et conviden?