dimecres, de novembre 15, 2006

Anna Politkóvskaia: ni oblit ni silenci

Com a homenatge a l'escriptor empresonat, el dia del qual es commemora avui a través del PEN Club, una bona colla de blocaires hem triat el mateix títol de bloc, per iniciativa de l'intrèpid David Figueres, que ens recorda, a més, els actes que es celebren avui a Barcelona en aquest sentit. Penso en la periodista russa, però penso també amb tants escriptors del món àrab, o cubans o d'allà on campa el totalitarisme.
:
Jo he recuperat una glossa que vaig fer de dos llibres, el primer del qual ambientat amb la Rússia de Putin i les barbaritats txetxenes. A la vista dels esdeveniments, ara se m'acudirien alguns matisos, algunes conseqüències no previstes aleshores. Però el fons seria el mateix. Aquí va, Politóvskaia. La meva espelma. La meva humil contribució.
:
Baixar fins el Mal *
:
Bona tarda
:
nomnom
:

Són molts llibres que han aparegut amb motiu del primer aniversari dels atacs de l'Onze de Setembre del 2001 als Estats Units. D'entre ells, en voldria destacar un, el del pensador frances André Glucksmann. Dostoievski en Manhattan és un llibre que, a rel de 1'estada de l'autor a Txetxènia, volia explicar la construcció d'un poder nihilista a Rússia encarnat per Putin i, alhora, condemnar l'actitud complaent d'Europa i dels Estats Units davant la barbàrie dels russos en aquell país. Els atacs terroristes del setembre del 2001 li van fer reescriure el llibre. És un llibre que parla sobre el Mal al món, una constant en l'obra de Glucksmann des que el 1967 escrivís El Discurs de la Guerra. Dostoievski, recordeu, que fa dir a un dels seus personatges "Si Déu no existeix, aleshores tot m 'està permès".
:
He pensat que el recent episodi del teatre Dubrovka, a Moscou, porta de nou a l' actualitat l' amagat conflicte de Txetxeèia i, amb ell, la irrupció del corrent nihilista que troba en el terrorisme, en aquest nou terrorisme de destrucció total, el seu emblema. L'originalitat de les idees de Glucksmann rau, penso jo, en la destrucció de tres tòpics davant el fenomen del mal i de la guerra.
:
El primer tòpic que destrueix és el que el Mal és aliè a la humanitat. No és cert, ben al contrari (i la versió bíblica d'això la trobem en el pecat original del Gènesi). "La història de la llibertat comença pel Mal, ja que és obra dels homes" diu l'autor. Per ell, el nihilisme comença per negar el mal i per cultivar-ne la seva ignorància. En canvi, la democràcia es basa en la resistència al mal, donat que som incapaços de posar-nos d'acord amb el bé sense treure les pistoles. Per contra, el nihilisme ens promet una idea absoluta: la independència, la raça, la religió, la classe, els mecanismes insalvables de l'economia... En virtut d'aquesta idea absoluta, justifica la seva força destructiva. I això val en tot, tant en la kale borroka com en les gestes d'Al Qaeda.
:
El segon tòpic a desmuntar és el del pacifisme. Per ell, la manca de resistència al mal adorm la humanitat i no es pot despertar fins al següent acte criminal. Relativitzar-lo, justificant la seva destrucció, o banalitzar-lo, segurament reconforta les nostres ments, pero és justament el que busca el nihilisme: desarmar-nos.
:
I el tercer és el que no són els desequilibris de la globalització ni el xoc de civilitzacions el culpable d'aquesta barbàrie, sinó el regne de confusió que precisament vol imposar el nihilisme. Confusió entre el bé i el mal, un mal que, parafrasejant Macbeth, és bell. Bin Laden pertany a les classes poderoses saudites i els seus sequaços són persones perfectament occidentalitzades i cultes que es mouen com peixos a l'aigua en el món del tràfic d'armes. I aquest Islam que diuen defensar, d'altra banda, forma part de la cultura occidental. No ens confonguem.
:
nom
:
Pensant sobre el mal he volgut recuperar un llibre l'edició catalana del qual té vint anys pero que encara es pot trobar si el demaneu a les llibreries. És ben diferent. Es tracta dels Escrits Espirituals del monjo Silvà del Mont Athos, un llibret amè pero profund. Silvà, un senzill camperol rus nascut a la segona meitat del segle XIX i que morí el 1938, recala en aquesta muntanya grega famosa pels seus monestirs ortodoxos després d'una vida immersa en el pecat i en la destrucció. La historia espiritual de Silva d' Athos és la del diàleg entre l'absència de Déu (també nihilista) i la presència salvadora de Déu. Aquest diàleg és la mateixa vida. Enlloc d'adoptar una posició, diem-ne, "puritana", allunyada d'aquesta ambivalent realitat, Silvà opta per la humilitat de viure, de viure conscient del mal i en actitud oberta d'espera de la força del Senyor. "El Senyor", diu Silvà, "m'ensenya a guardar el meu esperit a l'infern i a no desesperar". Només assumint els nostres inferns, assumint que som de condició humana (i això deu ser l'encamació, no?); només assumint que és també des de l'experiencia del mal que Déu ens estima podrem comprendre tots els homes, i podrem estimar-los.
:
Resumint, avui els he recomanat dos llibres: Un sobre el Mal, sobre els "enemics", i un altre sobre com as sumir el Mal, sobre com "estimar els enemics", aquesta cosa que als cristians i als que no ho són ens costa tant i tant.

André Glucksmann Dostoievski en Manhattan. Ed. Taurus. Madrid, 2002

Silvà del Mont Athos Escrits espirituals. Ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 1982.

* Comentari que fou emès un divendres de novembre de 2002, a Televisió de Mataró, dins el programa Creure avui.

:
Publica un comentari a l'entrada