dilluns, de desembre 04, 2006

Més ous, més cistells | Cristina i Francesc | Català

Més ous, més cistells *
:
nom
:

Des de fa deu anys exactament, Mataró publica semestralment un Informe de Conjuntura Sòcio-econòmica. Això permet, si fem una mica de números, analitzar quina ha estat la tendència de la ciutat, extreure'n algunes conclusions i, especialment, observar quines decisions estratègiques cal fer per aprofitar o per variar alguna d'aquestes tendències. Els primers resultats que surten són espectaculars: hi ha un 31% més d'assalariats, el nombre més gran de persones ocupades que ha tingut mai la ciutat, encara que tenim l'atur per damunt de la mitjana catalana. Però l'ocupació crea ocupació. En el nombre d'empreses, el saldo ens dóna un 22% d'increment. Curiosament, però, en aquests anys hem tingut notícia del tancament de moltes indústries a la capital del Maresme, especialment en el sector tèxtil, i més concretament en el subsector del gènere de punt, on ens havíem posicionat des de la industrailiztació fins la crisi del 73 i que ha perdut la meitat del pes. Però el cert és que s'han creat empreses i força llocs de treball. D'on?

Certament, la construcció i els seus afins (instal·ladors, etc...) representen un bon grup. És obvi, la ciutat ha desenvolupat en aquests deu anys bona part del Pla General que va aprovar justament aleshores. Però aquest no és l'únic sector: creix l'epígraf de les "altres activitats", amb una forta tendència, que ha doblat el seu pes al conjunt de l'economia local, i creix el sector serveis, sector que inclou les activitats auxiliars que abans incloïen les indústries tradicionals. En fi, la redistribució de sectors, amb una tendència general a l'alça del conjunt, permet afirmar que hem fet bé el pas de tenir tots els ous en un mateix cistell (el de la insdústria tèxtil) en disposar de més ous i de més cistells. Era el principal objectiu a assolir.
:
Ara, òbviament, hi ha altres núvols: la necessitat d'innovar en tots i cada un dels sectors, d'assolir un producte el valor afegit del qual sigui localitzat a les nostres empreses. Millor formació, més unitat d'acció dels agents econòmics i socials, més relació entre els diferents emprenedors, més recerca, més internacionalització. I tot això, és clar, és més senzill partint d'aquestes dades que des d'un panorama de recessió. Però no podem perdre temps, aquest seria el principal risc. No fos cas que ens robessin els cistells. I els ous.

* Amb aquest article començo una col·laboració habitual amb el digital DiariMaresme.com, en una secció que anomenarem Des dels límits, gràcies al seu director, l'Albert Lladó, a qui ho agraeixo. El dia que el vaig escriure, casualment, l'Alcalde utilitzava les mateixes fonts per al seu discurs a la Nit de l'Empresa.

Cristina i Francesc
:

nom

:
Ahir, a La Vanguardia, es donava compte de la presentació del documental Cristina Kaufmann: re-creant soledats, de Francesc Grané, i del qual us en vaig parlar una mica. Bé, pels que no vau poder-lo veure, es prepara de nou una projecció pública; serà el divendres dia 22 de desembre, a les 9 del vespre, a la parròquia de Sant Josep (St. Josep 19, Mataró), on també el podreu aquirir en DVD. Mentre tant, us reprodueixo les paparules de la germana Cristina que l'article ha extret del documental. Sembla que hi sigui:
"Deseamos a Dios cuando ya tenemos un poco la experiencia de que lo hemos encontrado (...) ¿Dios es una creación social? Con la misma razón podría afirmarse que la idea de que no puede existir Dios también es una fabricación humana (...) El Espíritu Santo es la vida de Jesús que ha quedado en el mundo (...) Quizás a la Iglesia nos falta el frescor de anunciar la buena nueva de Jesucristo y no quedarnos con ciertas costumbres (...) La fe no sirve para nada con un criterio utilitarista porque quien tiene fe pasa por las mismas dificultades que todo el mundo. Pero sí que sirve, porque da otro sentido a la enfermedad, a la muerte, a las dificultades, a los dolores..."
:
La calma - XI
:
"Soy catalán por convicción, por decisión propia. Catalán, catalanista y español".
:
Paraules de l'actual President extretes de José Montilla. Radiografía de la calma, de Juan Ramón Iborra. Ed. Planeta, Barcelona, 2006, p. 205.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ramon,

no tot són els ous, també cal tenir en compte els rovells: un ou amb dos rovells, millor que dos ous de rovell únic, no? Trobo que la teva explicació seria més entenedora si fessis servir rovellons.

No sé, no sé, em sembla que amb els teus números ens vols amagar l'ou (perquè no ens el robin, és clar).

Ramon Bassas ha dit...

- Vladimir
Jo només jugava amb la dita catalana de "posar els ous en diversos cistells" com la millor manera de no arriscar-se a perdre'ls tots. Em sembla una bona imatge per definir l'orientació estratègica que fa la base productiva local. També jugava amb el múltiple significat de la paraula "ous" bo i que, pel que dic al darrer paràgraf, miro de no amagar-lo pas. Bé, no sé si s'ha entès...

Anònim ha dit...

Bassas,

t'expliques i s'entén, però amb els ous no s'hi juga, són delicats (sobretot els meus) ;)

Ramon Bassas ha dit...

No, no s'hi juga (o sí), per això més val repartir-los en diversos cistells.