diumenge, de juliol 15, 2007

Als llavis, al cor

L'ofegada
:
Dijous passat us vau perdre una mena de classe magistral de Jordi Cuyàs prenent un fil que porta des dels seus quinze anys fins a una de les obres més recents. Era a Can Xalant, a Mataró, dins un cicle on els artistes han de partir d'un text. Ell va prendre el poema "La noia ofegada" (1922) de Bertolt Brecht, que va sentir per primera vegada al Casal Aliança de Mataró a la seva adolescència i que, segons diu, ha marcat força part de la seva obra, que té com un dels fils argumentals la vida i la mort. Posà alguns exemples de la repetició d'aquella imatge, com la seqüència final d'Europa, el film de Lars Von Trier. I de dues de les seves creacions. Una, la peça de net art L'ofegada, els fotogrames de la qual són trets d'una curiosíssima pel·lícula eròtica que pertanyia al seu patrimoni familiar (l'erotisme, la casa familiar, la mort... com les estances revisades). Dues, una mena de dibuixos animats expressionistes que mostra a la recent exposició El mirall negre, a Girona, segona part de la de Mataró. En Jordi diu que no es deixa de preguntar qui era aquella noia, de què i per què havia mort i ara era al riu, qui l'estimava... Em quedo amb la descripció de Brecht sobre l'inici de la podridesa: Déu l'havia abandonat. Déu, o la bellesa, doncs, només pot ser vida.
:
Miguel
:
Miguel Guillén fa un post magnífic sobre els deu anys que fa de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco que, com que el subscric plenament, només em queda recomanar-vos-el.
:
La plenitud és dins teu
:
Això sembla un títol d'autoajuda i és el que deien avui les lectures que s'han llegit a les misses. La frase de sant Pau (Col, 1, 19), que diu "Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix" crec que explica millor que res què és Déu: no és pas si existeix o no el que importa, sinó que és la manera com diem a "la plenitud del que existeix", en tot cas. Plenitud que Moisès (Dt, 30, 14) recomanava no buscar al cel o més enllà de l'horitzó, per cert, sinó que "és molt a prop teu: la tens als llavis, la tens al cor".
: