diumenge, de juliol 29, 2007

S'acaben Les Santes | Escolti'm, ministre

S'acaben Les Santes
:
Fa la fila de romandre, l'acte d'aquesta matinada passada, el "No n'hi ha prou", veritable lema festiu de la nostra festa major. Una de les funcions del ritual festiu és la de posar ordre al caos, això que no sé si amb massa encert la Humanitat té com a projecte. Aquest acte té també aquesta funció, omplint un no-res insuportable per al cos necessitat de gresca. I fa més coses que garanteixen el seu èxit: la identificació (fins a besar el sant) dels tòtems amb la gent, la seva connexió; la repetició dels cants dels balls rituals revestits; la inversió temporal dia-nit; la inversió dels elements (el foc que no crema, l'espai penetrable), etc... Tenen raó els organitzadors que amb algun retoc, ja tenim una nova tradició festiva. O així ho crec jo, vaja. Foto: Joan A. Baron.
:
Penso això el darrer dia de Les Santes. Un parell de festes privades m'impediran d'anar a tancar les figures, però vull passar pel ball de fi de festa perquè demà tinguem tots plegats una mica més de nostàlgia i desig. L'èxit rotund de l'edició d'enguany de la festa major, m'aventuro a pronosticar, l'enorme participació que hi ha hagut en tots els nivells i l'elevat grau de civisme, malgrat els riscos, la fa enormement satisfactòria. I probablement un pèl de preocupació més, si s'escau, per canalitzar-la en el futur per fer que tots, veritablement tots, la gaudim de veres, com volem.
:
Només una cosa més: Els actes d'enguany han estat fantàstics, almenys els que he pogut assistir. Cito el concert d'ahir del mataroní Domingo Patricio i el seu grup a ritme flamenc i presidit per una flauta travessera que arribava a les diàstoles del cor. Talent local, música universal i un públic heterogeni; una bona al·legoria del que volem celebrar amb l'excusa de les nostres patrícies romanes verges i màrtirs. Que al Cel siïn.
:
Escoltim'm ministre
:
L'autor d'aquest bloc es declara entusiasta seguidor d'Albert Branchadell, l'home més optimista que conec respecte a la situació del català i ferm partidari d'un Estat plurilingüe. Com que el món dels lingüistes i defensors de la llengua sembla tant sovint nedar en aigües dantesques, ja va bé que surti algú que, almenys, omple d'orgull i futur els que parlem en català, ens expressem normalment en català (blocsfera inclosa) i volem el millor futur per la nostra llengua. En fi, Branchadell escrivia abans d'ahir a El País un article ("¿Plural o singular?", en català aquí) en el que, d'entrada, explicava una notícia que no he vist enlloc. "En el primer Consejo de Ministros tras el debate de política general", diu l'autor. "el Gobierno aprobó una cosa funcional, real y de contenido: el real decreto por el que se crean el Consejo de las Lenguas Oficiales en la Administración General del Estado y la Oficina para las Lenguas Oficiales, cuya finalidad es garantizar que los ciudadanos de las comunidades autónomas con una lengua oficial propia puedan dirigirse a la Administración General del Estado en dicha lengua".
:
Branchadell considera aquest pas com a històric, no tan sols per al català, sinó en la configuració de l'Estat, que havia basat històricament en l'imperi primordial de la llengua (castellana) part substancial del projecte nacional que l'hi acompanyava. Els antics pensen que tota nació ha de tenir Estat propi... o que tot Estat ha de configurar la seva nació. Ja sabeu, coses de nacionalistes. Especialment dels d'abans.
:
Destaca la plena constitucionalitat del que s'ha aprovat, el text de 1978 ja parlava de "llengües espanyoles", així com d'acord amb l'Estatut, l'article 33.5 del qual ja reconeix aquest dret, i diu: "Para los que todavía creen que el monolinguismo es una condición necesaria para el funcionamiento (o incluso la existencia) de una comunidad política, la iniciativa del Gobierno supone un retroceso histórico en toda regla, además de un germen de disgregación irremediable" i immediatament es refereix al context europeu per relativitzar-ho.
:
El professor Branchadell recorda, però, que en el recurs d'inconstitucionalitat del PP contra l'Estatut, aquest sosté que aquest dret senzillament "no existeix" en relació a les administracions de l'Estat no radicades a Catalunya "dada la estricta territorialidad de la cooficialidad linguística -un argumento irremediablemente falso, en la medida en que está reglamentariamente establecido desde hace 13 años que los ciudadanos españoles pueden dirigirse por escrito en las "demás lenguas españolas" al Senado, una institución estatal ciertamente no radicada en Cataluña-", recorda l'autor.
:
També creu, però, que l'estat encara ha de fer força deures en l'aplicació de les conclusions del Comitè d'Experts europeus en matèria lingüística. Però critica també la invocació a la "guerra lingüística" contra el castellà que sectors del nacionalisme han invocat insensatament per aplicar al nostre país que sempre, sempre, ha fugit de les guerres per parlar
:
Publica un comentari a l'entrada