dissabte, d’agost 18, 2007

Navegar a Les Columbretes

Propostes d'estiu - XVIII
: :
No sé si suportaria unes vacances a Orpesa o a Marina d'Or, ho confesso. I mira que m'agradaria: diuen que s'ho passen tan bé...! En qualsevol cas, Castelló i les comarques del seu voltant -a quatre passes de Catalunya, per cert- amaguen racons bellíssims i que, encara que sembli mentida, no són presa de la construcció massiva ni de la destrucció massiva i que sembla que molts dels estiuejants no hi sovintegen. Per això penso que Marina d'Or deu ser l'hòstia.
:
Un d'aquests racons, una mena de Carib a quatre gambades, són les Illes Columbretes, protegides anys abans del zaplanisme. No les vaig arribar a trepitjar: el catamarà que ens hi portava, a causa de l'estat del mar, va decidir no ararrar-hi i girar cua, no sense fer un repàs a la banda interior del petit arxiplèl·lag ara deshabitat (només hi ha un equip de vigilància). De la mala mar, la major part de la tripulació en va ser víctima. Curiosament, jo no vaig passar d'un lleuger mareig, malgrat que havia calculat fatal el temps que hi estaríem i no havia portat res per dinar.
:
Les illes, la Grossa i els imponents illots, són precioses. Ja dic que em va semblar que era al Carib, al Carib literari (a l'altre no hi he estat) amatent als corsaris i els pirates, amb so d'havanera i rumor de llegenda. Acostumats a la Mediterrània dolça de les platges, em sorprèn aquest brau mar que les roques deixades per un antiquíssim volcà només poden contenir una mica. Una sensació semblant crec que es descriu a La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol parlant d'aquest paratge. L'Illa Grossa, en forma de ferradura, devastada de la vegetació i fauna pròpia quan va se poblada, presenta una falda verdíssima coronada per un far, l'enyor de la vida reposada i solitària de la que, de fet, fugim.
:
Però el viatge té també moments atractius. No tan sols la contemplació de l'horitzó del mar, en un moment donat presidint els 360º de la vista, donant plena confiança als qui et porten e una embarcació ràpida i segura però que mai no se sap. També parlo, especialment, de la recorrent aparició de parelles de dofins que, sense cobrar, sembla, acompanyen un tram del recorregut a les bledes com nosaltres.
:
En fi, una meravella. Per als qui els agrada la immersió (alguns els acompanyants en van poder fer), és un dels millors llocs per veure les meravelles de la fauna i la flora que amaga l'horitzó del mar.
:

: