dilluns, de febrer 04, 2008

Chacon: un 10

Llegeixo els 10 compromisos que la candidata socialista a les Eleccions Generals, Carme Chacon (a la foto, amb Cándido Méndez), va presentar en matèria de política social diumenge passat a Tarragona. I com que m'agraden força, us els copio tal qual:
:
Primer: “Continuarem donant prioritat a la creació d'ocupació, i preveiem la creació de 350.000 nous llocs de treball en els propers quatre anys”.
:
Segon: “Seguirem augmentant el salari mínim”, fins els 800 euros mensuals.
:
Tercer: “Pujarem 200 euros les pensions mínimes”, cosa que “és una necessitat urgent per a un sector de la població que havia estat força desprotegit fins l'any 2004”.
:
Quart: “Proposem augmentar el permís de paternitat de dues a quatre setmanes”.
:
Cinquè: “Aprovar una Llei d'Igualtat de Tracte i contra la Discriminació” amb l'objectiu que “els delictes que tinguin motivacions racistes, xenòfobes o homòfobes tinguin una regulació més adequada i no quedi cap espai de discriminació entre individus”.
:
Sisè: “Proposem que 30.000 joves catalans tingui accés a una beca–salari per a estudiar la Formació Professional o el Batxillerat”.
:
Setè: “Elevar la construcció d'habitatge protegit en més de 50.000 habitatges a Catalunya durant tota la legislatura, el que significa triplicar l'esforç en habitatge social sobre la inversió que va fer el govern del PP l'any 2003”.
:
Vuitè: “Desplegarem el nostre Estatut amb tota la seva potència al servei dels catalans”.
:
Novè: “El Govern d'Espanya i la Generalitat de Catalunya acordaran un nou sistema de finançament que ens garanteixi la capacitat d'assolir els nostres reptes de futur”.
:
Desè: “Arribarem al 0,7 per cent de la Renda Nacional Bàsica en ajuda al desenvolupament”.
:

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Amb xuletes jo també treia 10's quan anava a l'escola....

Napoleón Bonaparte ha dit...

La lista, me gusta y no me refiero a la ministra. Eso sí, últimamente el tema económico y laboral, es lamentable aunque se niegue por el PSOE. Ya veremos como acaba. En fin. Aquí, la chuleta de la ministra que no deja de ser una anécdota. Yo a veces, también me anoto cosas en la mano, para no olvidarlas. Yo me temo, que estas elecciones, no las gana el PSOE.

Un saludo

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

¿Cuando dejaremos de darle limosnas a los pensionistas?, ¿para cuando un pacto de partidos sobre las pensiones, para acabar de una vez con la miseria de los jubilados?, ¿porqué nos cuesta tanto llegar al 0,7 de solidaridad y gastamos tanto en arreglar iglesias?, ¡ Que se pague cada religión su patrimonio y si no pueden hacerlo que hagan como todo el mundo, que lo vendan!
Cerdanyola Califato Independiente

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim,
Ja ho veig.

- Napoleón,
Me gusta que te guste.

- Ildefonso,
Ha sido el Gobierno socialista el que más ha subido las pensiones, y va a ser un nuevo Gobierno socialista quien las suba más. No son limosnas, son derechos.

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

No me hables de porcentajes y de que somos los que mas...
¿Hemos resuelto el problema de la pensiones ?...¡No! ¿Se resuelve dando otro empujoncito cada cuantos años? ¡No!
Es un problema que necesita cirugía y nosotros aplicamos "tiritas"
Cerdanyola Califato Independiente.

Ramon Bassas ha dit...

- Ildefonso
Probablemente. Pero la historia recomienda que las reformas se hagan progresivamente. Las 'soluciones finales' suelen ser un fracaso.

Joan ha dit...

Acabo de llegir les propostes i la meva pregunta és , i?
Dir que no són mesures que sonen bé, seria ser falç, però ja estem acostumats a promeses incomplertes.
Lluny queda ja el milió de llocs de treball que va prometre en González o el TCG a Barcelona en el 2004 que va prometre Aznar i aprovar l’estatut que aprovés el parlament de Catalunya que va fer en ZP.
I ara toca un nou tsunami d’ofertes i promeses que després no es compliran. Llibres de text gratuïts que ja no són gratuïts sinó socialitzats, un estatut de segona classe, un finançament pobre i una crisi que ja està trucant a la porta i que encara no sabem quines repercussions tindrà.
Entenc que vosaltres, que la vostra carrera professional és la política, i que el vostre sou depèn d’això, vulgueu que creguem en aquesta Catalunya optimista. Però em sap greu dir que jo no hi crec amb aquesta Catalunya optimista i no per culpa vostra, sinó perquè miro al voltant, al arc parlamentari i el que veig em resulta desolador. Jo no aposto per una Catalunya pessimista, però sí per una Catalunya realista.

Ramon Bassas ha dit...

- Jo mateix,
Respecto el teu 'estat d'ànim', diríem. Però, i això tb és realisme, Catalunya ha avançat creient més en els seus actius (ptimisme) que en els seus greuges (pessimisme), no?

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

No hagamos demagogia, nadie habla de una solución final, y de los males que ello provocaría.
Se trata de buscar un pacto entre todos los partidos que se comprometan, a poner las pensiones en el nivel delos paises de nuestro entorno, eso que tanto gusta decir.
Felipe González, ya hizo algo de eso con la Universalización de la Seguridad Social.
¿La arregló definitivamente? ¡No!
pero la puso al alcance de todos, paradógicamente hasta para los ricos, que esos sí se aprovechan de todo.
Todas las demás subiditas que además casi siempre se resaltan tanto en tiempo de elecciones, no son mas que tiritas, en heridas que requieren intervenciones mas a fondo.

Cerdanyola Califato Independiente.

Ramon Bassas ha dit...

Pues eso es lo que se ha hecho, con subidas anuales.

Anònim ha dit...

A veure....

L'incident de la xuleta. Pot ser una anecdota, pero la veritat es que s'ho podia haver apuntat en un paper, que no pasa res. Cuanta gent surt a parlar en public amb dades en un paper? moltissima. Pero aixó d'apuntar a la ma... i despres que se li vegi..!! es com en el cole, ens deien els profes: Podeis copiar, pero que yo no os vea!

total, ha quedat molt poc elegant e impropi del carrec.

Amb respecte a les propostes.... que vols que et digui? Moltes em sonen a Demagogia. Estem tots massa cansats i avorrits de promesses incomplertes. Que no ho veieu???

Es com quan el estatut: Zapatero va prometre que aceptaria el que sortis de Catalunya, finalment va anar a madrid i el Guerra "se lo pasó por la piedra".

Aqui tenim ilusió i som positius i després el mateix partit politic que ens fica el carmelo a la boca ens el treu li talla un troç i s'el queda a la ma i mentres em pregunta si m'ha agradat, diu que mai hem tingut un carmelo millor. Será quan m'el mengi, no?!.(al menys el que queda).

Si guanya el PP ho tenim cru, i si guanya el PSOE, el estatut avançará el que els barons del PSOE a Madrid vulguin que avanci, que per el que sembla i contra el que dieu els que teniu que dir el que teniu que dir, la percepcio al carrer es que els politics no estan massa per la feina i que ens prenen per idiotes.

Tot aixó no fa mes que aumentar la sensació de pressa de pel. I encara s'estranyen de que hi hagues abstenció al referendum de l'estatut.

Amb el desencant general auguro una abstenció record, i si no, temps al temps.

A la empresa privada, cada vegada mes, els complements salarials del sou van lligats als resultats economics. Si per cada punt de abstencio als politics i als partits els hi retallessin porcentualment las subvencions i sous, ja veuriau que llestos anirien en deixar de fer demagogia desde les poltrones i posarse a treballar en serio.

Jo al PP no el voto ni mort, pero al PSOE, amb el canon, les mesures estupides com els 80 km/h a l'area metropolitana, la falta de ganes per posar solucions a la movilitat posant el transport public a nivell europeu (qui cregui que aqui tenim transport public europeo, que s'en vagi a donar unes quantes voltes per europa i quan li caigui la cara de vergonya que torni i es posi a treballar per millorar en serio i no de cara a la galeria), la arrogancia de la ministra de foment, la presa de pel de la retallada del estatut, el caos de Aena, etc, etc, etc, etc, i encara mes etc...

Las ultimes eleccions ja no votaba a qui m'agrada si no a qui em desagradaba menys, pero aquesta vegada, estic ben fotut, ja no hi crec en ningu. Conec tantissima gent que opina com jo!...

En fi, no se ni perque perdo el temps. Tots els politics amb les vostres promeses vuides em començeu a semblar iguals. Quan fareu quelcom per canviar, respectar al poble i fer puntillosament el que prometeu?

Jordi L

Ramon Bassas ha dit...

- Jordi L,

Bé, si no t'agrada cap de les opcions, per què no mires d'influir-hi en la que et desagradi menys? Això dels 'polítics' consisteix en què uns ciutadans han fet exactament això mateix. Vaja, jo no esperaria que vingui algú en qui creure, sinó que miraria d'aplicar el que crec...

Anònim ha dit...

Hi han dos restaurants en aquest poble. En un el menjar es infecte i el local es vell i ranci. A l'altre, la decoració es moderna i m'ho venen com del millor que hi ha. Hi vaig obviament al segon.

Hi demano un Steak Tartar perque em fa gracia que m'el preparin devant. Ve el Maitre i veig que em fot sobre la carn nomes mitja cullerada de postre d'oli (insuficient!), cinc cullerades soperes de sal (massa!), Mig Kilo de pebre (exagerat!). Quan li dic al maitre que no hi vaig al altre perque m'estimo la meva salut pero que el que esta fent amb el meu steak es esguerrarlo de mala manera, em mira i com qui res, em diu amb un aplom increible, que si vull dir com esta millor un Steak Tartar, que mes val que faci com ell, i em fiqui a maitre (que aparentment es el que ell va fer per tenir el privilegi de esguerrar el meu plat).

Es fantastic! Realment, quant mes temps porteu en politica, mes perdeu el contacte amb la realitat. Oblideu a qui representeu: No es als interesos del vostre partit si no al ciutada que confia i paga els impostos per que gent que ha escollit lliurement dedicarse profesionalment a la politica cuideu d'ells. Es evident que quant mes temps porteu al poder mes perdeu la perspectiva de quin es el objectiu final! Per si de cas, t'ho recordo:

NO ES PERPETUARSE AL PODER: Es servir al ciutadá.

Realment, no ha sigut una resposta encertada la que has fet. Pero mira per a on: m'has fet reflexionar. Per saciar l'apetit no hi ha res com menjar, pero ara tinc clar, que si ademés vull que el maitre no m'esguerri el menjar i a sobre em deixi anar una resposta impropia del carrec que ocupa, potser tinc que buscar un tercer restaurant.

salutacions

Jordi L

Ramon Bassas ha dit...

- Jordi
En democràcia els papers de maitre i de comensal són intercanviables. El dels polítics 'professionals' són els cuiners. Si no ho fan bé, en posem uns altres d'entre els maitres o comensals.
La qüestió és: què volem menjar? I com organitzem el restaurant?