dimarts, de març 25, 2008

'Don Juan' i Zgustova | Article a 'El Tot'

Don Juan i Zgustova
:
El País de dijous passat incloïa un bon article (com tots els que fa) de Monika Zgustova a rel de l'estrena, a Madrid, de la primera obra del recentment finat Josep Palau i Fabre que arriba als escenaris (i ha de ser a Madrid...). Es tracta de Don Juan, príncipe de las tinieblas i s'està representant al Teatro Español.
:
L'escriptora i traductora d'origen txec, deixa anar un parell de paràgrafs sobre la interpretació del mite que en fa Palau que he volgut subratllar-vos per la seva claredat. Heus ací:

Conocer a la mujer, la encarnación de todas las mujeres del mundo, la diosa... Poseer a todas las mujeres es sentirse inmortal, poseer a la diosa es convertirse en dios, un dios que ha dispuesto su simiente en el vientre engendrador que le perpetúa. Sin embargo, la mujer no comprende y no acepta este deseo del hombre de poseer a todas las mujeres, que para él todas las mujeres sean la mujer y quiera hacerlas suyas por igual. Al contrario, ella quiere representar para él la ilusión única, excepcional. Pero el hombre desea conocer a todas las mujeres.

Calmar sus ansias de perpetuarse: éste es el anhelo que recorre toda la obra de Josep Palau i Fabre. El hombre se perpetúa en cada nueva relación, porque adquiere una personalidad diferente según la mujer que frecuenta. Y se perpetúa porque cada abrazo de mujer lo hace renacer. El vientre de la mujer es, pues, el único paraíso que existe. La mujer, su vientre, es el goce supremo, el nacimiento, el origen y el motor del ciclo de la muerte y la vida.
:
El PP haurà d'assumir el repte d'eliminar la crispació *
:
Quatre ratlles d'urgència** per donar testimoni d'una magnífica jornada electoral, plena del civisme democràtic que reclamava el brutal assassinat del divendres anterior a Isaías Carrasco, a qui vam dedicar la victòria. Zapatero, amb cinc diputats més i amb més vots que fa 4 anys, assoleix una majoria que obrirà "una nova etapa sense crispació", ha dit. Esperem-ho: a un milió de vots se situa un PP que haurà d'assumir aquest repte, després dels quatre darrers anys liderant-la.

Els resultats a Catalunya ha estat també magnífics, amb 25 diputats pel PSC, millorant una posició que ja era molt bona el 2004. Quatre dels nous cinc diputats socialistes provenen de Catalunya. La primera lliçó: Catalunya, Euskadi, no volen ser excloses del projecte comú*** de progrés que podem fer entre tots. Perquè d’això es tracta: de repartir el progrés, d’avançar en els drets, de promoure més justícia social.

I els resultats a Mataró són també molt bons. Som l'únic partit que puja en vots, i això que partíem també d'uns dels millors resultats dels socialistes a les passades eleccions, a la nostra ciutat. Com va dir Manuel Mas “els haurem d’administrar amb responsabilitat i humilitat”. En això estem. Moltes gràcies a tothom.
:
* article publicat a El Tot Mataró d'aquesta setmana.
** el vaig escriure hores després de tancar les urnes
*** erròniament, surt publicat com a camí. L'error és meu.
: