divendres, de març 14, 2008

Ple | Dreta i esquerra

El Ple d'ahir
:
Ahir vam tenir Ple municipal. Un Ple amb força temes importants als que caldrà prestar atenció. El nou plec per la la concessió del Mataró Bus, per exemple, després de mesos i mesos de feina de moltes persones, entre elles els membres del Consell de Mobilitat, un òrgan de participació de l'Ajuntament. És un plec ambiciós, que porta els busos als polñigons industrials i assegura l'accés ràpid i proper dels mataronins a aquest servei. També va modificar-se el Reglament d'Activitats i va ratificar-se un acord incrementant la dotació de la Generalitat per a dues escoles, entre moltes d'altres qüestions.
:
A mi em va tocar defensar, entre d'altres, tres temes. El primer, la proposta conjunta de tots els grups municipals excepte la CUP condemnant l'assassinat d'Isaías Carrasco a mans d'ETA. En aquest punt, vaig haver d'intervenir per rebutjar, en nom del meu Grup la proposta alternativa del grup que no suscrivia la de la majoria en la que no es cita a ETA ni es reclama la fi del terrorisme. La CUP va perdre de nou l'oportunitat de posar-se al costat dels demòcrates rebutjant la proposta conjunta de la qual se n'havia desentès des del principi. El que no és al costat dels demòcrates i de la vida, el que no assenyala els autors d'aquest assassinat perquè compareguin davant la justícia, els està justificant. L'únic responsable d'aquest assassinat és la banda ETA i els que ho justifiquen.
:
També vaig presentar la proposta de reglament del nou Consell Assessor Urbanístic, una figura introduïda a la darrera modificació de la Llei d'Urbanisme i que l'acord de govern de Mataró incloïa entre els seus objectius. Tan sols CiU s'hi va abstenir i confuo que finalment s'hi sumin.
:
El carrer Biada, nou eix urbà
:
Finalment vaig defensar dos dictàmens urbanístics corresponents a l'ordenació de banda i banda del carrer Biada, entre la Ronda i el carrer Tetuan, que han de permetre l'arribada d'El Corte Inglés i una important millora de la trama urbana d'aquests entorns, al bell mig de la ciutat. En vaig parlar en aquest post i per tant no repetiré els arguments. Si fóssim tots capaços de baixar una mica el soroll (que per això hi és, no ho dubteu), veuríem la trascendència que té aquesta modificació per a la ciutat, tant des del seu punt de vista de la seva estratègia econòmica com de la seva estratègia de cohesió territorial i urbana.
:
Dues breus reflexions a tall d'això. La primera, apresa intensament: qua desapareixen els arguments polítics (algú es recorda que fem política?), aleshores comencen els legals. Cinc minuts després, quan desapareixen els arguments legals perquè no s'aguanten, apareixen els arguments ètics, que aquests són més adaptables a la hipocresia. Bé, cinc minuts més tard, quan es fa el roidícul amb els arguments ètics, aleshores apareixen els estètics. Anti-estètics més aviat. En fi. Quan tornarà la política?
:
Segona reflexió. Des de l'aprovació del Pla Especial del Patrimoni, amb el nou Catàleg, fa escassament sis o set anyets, en el que la principal novetat fou la introducció d'un conjunt de fàbriques del segle XIX, la ciutat ha recuperat força peces d'aquest patrimoni, bé ja reconstruïdes o bé per reconstruir. Ha estat una activa defensa de la recuperació d'aquestes peces, no tan sols un tràmit burcràtic. La nau Cabot i Barba, el Vapor Gordils, la nau Fontdevila i Torres, la nau de can Fàbregas (paper), la de Can Fàbregas i de Caralt (via trasllat, però recuperada a la fi), etc... a la que ara hem afegit la nau Minguell. (Per cert, les dues Fàbregas en aquest sector que esmento). I això ho dic amb orgull.
:
Del Ple en parla també Joan Salicrú a Riera 48. Foto: capgros.com.
:
Dreta i esquerra
:
:
Més recomanacions de la premsa del període de campanya (que tenia guardades per comentar). Em refereixo avui al dossier que publicava el suplement dominical d'El Punt, Presència, el passat 29 de febrer, en el que tornava sobre la vigència dels termes dreta i esquerra amb motiu de l'edició catalana del llibre de Norberto Bobbio Dreta i esquerra (Ed. Afers, Catarroja, 2008), tretze anys després, amb una edició revisada i prologada per Joan Subirats. Ell mateix respon una entrevista en la que diu que l'esquerra, després d'experiències frustrades a l'extrem, ha après «que els canvis de veritat no els porta una minoria, una avantguarda, sinó que són responsabilitat de cada individu, de cada persona; que no hi ha transformació social sense transformació personal. Vivim una època en què la iniciativa personal, l’apoderament... han guanyat terreny i són importants per avançar col·lectivament».
:
Sobre les diferències entre dreta i esquerra, Subirats diu que la noció d'igualtat «continua sent l’element central i és important recordar que la desigualtat no és en cap cas una condició natural de les persones o d’alguns col·lectius. És per això també que John Rawls, en la seva teoria de la justícia, posa en relleu que no tothom surt de la mateixa manera de la línia de carrera, que n’hi ha que porten una motxilla carregada de rocs i d’altres van amb un calçat que els fa volar. I, per tant, s’ha de fer acció positiva, polítiques que compensin els desavantatges d’origen».
:

13 comentaris:

Napoleón Bonaparte ha dit...

Bonita reflexión (la primera) sobre Can fábregas. Solo que se te ha olvidado indicar si a todo esto que citas, lo mezclas con un narcisismo extremo y una nula capacidad para la gestión, que no para la política, por tu parte, creo que cerramos el círculo.

Y por favor, no des lecciones de ética, a nadie. No eres el más indicado.

Te felicito por citar el libro de Bobbio. Sin duda, de lectura obligada.

Un saludo

Ramon Bassas ha dit...

- Napoleón,

Tienes razón en todo, seguramente. Cuando vaya al terapeuta, le comento lo que me ha contado Napoleón. También respecto a la ética, yo sólo constato.

Napoleón Bonaparte ha dit...

No me seas crío, con lo de Napoleón, no me seas patético.

Lo que debes es respetar que igual que tienes una visión de este tema que constatas, que yo tenga la mía.

Creo que has demostrado una nula capacidad para la gestión y revisa otra vez mi opinión, y no para la política.

Un saludo

Ramon Bassas ha dit...

- Napoleón,
Ya lo he entendido, ya. Gracias por tu opinión.

Napoleón Bonaparte ha dit...

Te dejo la explicación que di en nuestro Blog, sobre el uso por mi parte de este apodo, a petición e un visitante. Y deja de insultar al personal, cuando deja opiniones que no te gustan aquí, cosa que haces constantemente.

"La verdad, conoces mi opinión sobre la Red y el derecho al anonimato. Cuando decidí dar mi opinión sobre política, mi ámbito más cercano, me llamó loco por hacerlo. Hace años, descubrí la historia gracias al periodista J.A. Cebrian tristemente desaparecido al que homenajeo como se merece, en este blog. Comencé a devorar histoira y de los personajes que más me han divertido sin duda, era Napoleón Bonaparte. Relacioné "locura por opinar sobre los poderosos" en serio, mi familia, etc creen que me pueden "hacer algo" y, el exteriotipo de "locos que se creen: Napoleón", con anonimato-seudónimo, y surgió Napoleón, apodado en su tiempo, por el petit cabro.

Coincidencias, dobles sentidos, lo que quieras. Has visto que algunos lo ven como un doble sentido.

La verdad, sería muy inteligente por mi parte, cada vez que firmo con este seudónimo, llamar esto a alguien. No lo soy tanto, o quizás si. Lo dejaremos en "NO SABE, NO CONTESTA", por que si digo que sí al doble sentido, se pueden molestar y si digo que no, no me creerán. Por eso ya me da igual. A lo mejor nunca fue mi intención, y otros la ven. Y por mucho que lo diga, no conseguiría lo contrario. Si doy la otra versión, lo mismo. Ya ves, algunos por mail, llamaron sublime al apodo (que es cierto) y otros lo ven un insulto. Y no se como arreglarlo. Por que no tiene arreglo.

Muy inteligente tu pregunta. Pero Napoleón no es el único cabrón que ha existido, existe o existirá. La RAE de la Lengua, define cabrón como:Dicho de una persona, de un animal o de una cosa: Que hace malas pasadas o resulta molesto. Por lo que llamar cabrón a alguien, no me parece tan grave. de hecho:

Yo me consta, soy molesto para muchos y, por lo tanto, debo ser un Cabrón. Si nos atenemos a esta acepción, otros se pueden ver reflejados. Imagina el Juego que me ha dado este seudónimo. Soy un Cabrón y otros creen, que se lo digo a otra persona cada vez que firmo mis opiniones. Y lo de Petit, napoleón lo era, es una evidencia. Y aquí radica el problema, supongo.

"Hace meses un mail, me decía que lo de emperador le pegaba a no se quien, etc., vamos, que ni a propósito.

Lo dicho, si digo una cosa, no me creen y si digo la otra, tampoco así que, ... ¿cual de las dos versiones crees que es la cierta?. Pues te equivocas. :-)

Así que firmaré como lo hago en nuestro Blog:

Napoleón Bonaparte "Apodado en su tiempo por: "El petit cabro"

Un saludo

Ramon Bassas ha dit...

- Napoleón,
Me parece muy bien, pero no creo haber insultado a nadie.

Napoleón Bonaparte ha dit...

No si no lo haces directamente, eres muy sutil y después lo llamas sarcasmo. Tu blog está repleto de tus sarcasmos, a los visitantes que opinan distinto.

En tu gestión, no vendría mal algo tan intrínseco de la Izquierda, como la autocrítica.

Ahora, si te llaman, napoleón, no me eches la culpa, a mi. Yo ya lo expliqué en mi blog y ahora aquí, que cada vez que te picas, en vez de rebatir con argumentos, me sueltas lo de napoleón.

Ya ves, todos creen que lo elegí, por que te retrata, cosa que no afirmo pero tampoco desmiento por que nadie me creerá.

Me mandó un conocido político un mail felicitándome por según él, tan sublime apodo que me permite insultar, sin hacerlo. En este caso, a ti. Lo mandé directamente a la mierda vía mail y lo amenacé con hacer público, su nombre.

No se, hay que ser muy inteligente para elaborar un apodo que de tanto juego.


Un Saludo

Napoleón Bonaparte "Apodado en su tiempo por: "El petit cabro"

Anònim ha dit...

És clar que sí Ramon,
Quan d'aquí uns anys tinguem un centre envejable, que ja ho és, ningú se'n recordarà dels petits problemes.

Per cert, m'ha arribat una convocatòria-proposta popular per ajudar a portar pedres de can Fabregas de Queralt cap al magatzem. Millor que ho fem els ciutadans concienciats que no els mercenaris d'alguna empresa privada. Veuràs, sembla ser que no les tenim totes... pensa que la xumeneia és llarga i atrotinada. On cal anar per oferir-se com a voluntaris per a fer el trasllat?

Ramon Bassas ha dit...

- Napoleón,
Es que no estoy picado, sólo que me aburre hablar de mi. Debe ser algo relativo al narcisismo extremo.

- Vladimir.
Ho tindré en compte :)

Anònim ha dit...

Vladimir però no li has dit res de que els voluntaris hauràn d'anar disfressats d'egipcis tal i com et vaig comentar.

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim,
Pensa que aqest matí m'he trobat a Vladimir i m'ha explicat tot el pla.

Remi ha dit...

Ramon:

Veig que has oblidat el debat entre l'elefant i el ratoli.

Segons Rabodretat Tambore la polseguera la fas tu.

Remi.

Ramon Bassas ha dit...

Remi
'Prefiero un buen polvo a un rapapolvo' diu Serrat. No sé si serà això de la polseguera...
Benvingut al planter de comentaristes.