dimecres, d’abril 30, 2008

Subjectes femení i masculí

:
Valors, revista de la que parlàvem ahir, dedica la part central del número de l'abril a la feminitat i el gènere, i dedica força aspectes a veure si hi ha valors associats al gènere. Com a mostra, val la pena que us llegiu els articles dels dos directors de la revista sobre el tema a propòsit de les primàries dels demòcrates als estats Units: un perfil del Barack Obama femení (Maria Coll) vs. un altre perfil de Hillary Clinton masculina (Joan Salicrú). N'hi ha més i de molt interessants. El que més (en sóc fan) és el de Teresa Forcades, que en fa una boníssima introducció. Us el recomano tot, de manera que ja el podeu clicar. Però en destaco com acaba, ja veureu com us recorda força coses de la vida que vivim:
:
La noció de ‘valor ètic’ pressuposa un subjecte adult capaç d’autodeterminar-se en llibertat. Avui es discuteix fins a quin punt aquest subjecte (el subjecte modern) és una mera il·lusió, una mera projecció del desig d’omnipotència infantil que hauria quedat desemparat després de la mort de Déu. Així com l’anomenada mort de Déu representa en la pràctica només la mort d’un Déu omnipotent concebut com a incompatible amb una llibertat humana plena, l’anomenada mort del subjecte representaria només la mort del subjecte masculí immadur concebut com a aquell que pretén exercir la llibertat sense tenir en compte l’amor. El subjecte femení immadur (el subjecte concebut com a aquell que pretén exercir l’amor sense tenir en compte la llibertat) tendiria a ocupar avui el lloc que la crisi del subjecte masculí immadur està deixant vacant, amb la qual cosa només fem que fer bascular el pèndol d’un extrem a l’altre sense moure’ns en realitat de lloc. No es tracta de triar entre aquests dos models de subjectivitat immadura sinó de posar a l’horitzó ètic el subjecte capaç de travessar les fantasies identitàries infantils, sabent que la identitat d’aquest subjecte madur no és assolible d’una vegada per totes, sinó que s’ha d’actualitzar un cop i un altre en la novetat imprevisible i irrepetible de l’amor lliure i concret.
: