dilluns, de desembre 29, 2008

És el meu! És ocult!


:
He viscut cent nadals.
Cent vegades he vist
com l'estel ha guiat
els tres reis pelegrins.

D'angels, n'he conegut
més de cent, més de mil,
en la guerra i l'absurd,
en l'amor i l'oblit.

Quin anunci m'han dut!
Que la pau ja ve al món.
Que la porta en els ulls
un infant sense por.

Sí: durant cent nadals
he pintat l'horitzó
d'un pessebre parat,
esperant el nadó.

Ara un plor ha esclatat.
És el meu! És ocult!
He vetllat cent nadals:
t'he adorat al cent-un.
:
Carles Torner, "Cent Nadals" (en memòria de M. Teresa Sanahuja), a La núvia d'Europa; Ed. 62, Barcelona, 2008, p. 27. (bloc)
:

2 comentaris:

Anònim ha dit...

ELS NADALS,S' ACABANT QUANT MORT LA MARE,EL ESPOS,EL FILL.
JUGANT AMB BCN......

Ramon Bassas ha dit...

O comencen quan neix algú, inesperadament, en qualsevol pessebre del món.