dimecres, de març 25, 2009

L'altre al centre

:
M'apunto a la llista d'entusiastes de Gran Torino, el darrer film d'Eastwood. En Jordi López ha dit que és una pel·lícula catòlica (vegeu aquí) que permet "l'existència de moments intensos per confirmar la fe en llocs insospitats". L'altra que hi veu una influència catòlica és la Judith Vives (aquí), que hi veu, "de rerefons, la progressiva pèrdua de valors de la societat, la família, la violència, l’esforç, el respecte, la fe i, com no podia de ser una altra manera, el perdó i la redempció". Fonalleras, a El Punt, demanava dissabte que totes les parròquies es facin amb un DVD de la pel·lícula (aquí). La crítica de Carlos Boyero, a El País (aquí) afegeix "que la comunicación con el extraño el aprendizaje de la tolerancia puede ser un camino tan espinoso como gratificante, que ser valiente implica conocer el miedo, que sólo la acción puede alterar el injusto estado de las cosas".
:
M'hi afegeixo. Una magnífica banda sonora, de Jamie Cullum, una construcció simbòlica impecable (vegeu el paral·lelisme de la confessió amb el capellà amb la que fa al noi, ambdues des de la reixa...i que diferents), el procés veritablement heroic d'un antic heroi de guerra amb el cor corcat, el neixement de l'esperança enmig d'un ambient més que hostil (sempre hi ha res a fer), el paper secundari però clau de l'Església, la idea que la redempció és igual a felicitat en aquesta vida... superant fins i tot la mort, vencent la mort. (El más allá es acá). I que l'amor, la felicitat, és posar l'altre al centre.
:


: