diumenge, d’abril 12, 2009

Salvar-ho tot

(Demà és Dilluns de Pasqua)
:
Avui, enlloc de fer com els darrers dies, no prendré un referent laic (profà) per referenciar-me al dia sant que toca, ja que tinc moltes ganes de parlar-vos del darrer quadern de Cristianisme i Justícia, un escrit del jesuïta Josep Giménez que porta per títol Les preguntes que portem dins.
:
El recomano perquè, d'una manera molt clara i panera, s'atreveix amb la difícil empresa de fer comprensibles els termes més complicats d'entendre avui, o més malinterpretats (el cel, la resurrecció, l'infern...), respecte a la finalitat (en el concepte d'allò final, o de fi, o d'aquells que són al fi) del cristianisme, allò que els teòlegs en diuen escatologia. No ho hem de confondre en una altra accepció més grollera.
:
La tesi de Giménez és que no hem d'entendre el 'més enllà' en clau temporal, o en clau d'immortalitat de les ànimes, sinó en el fet transcendent de considerar les víctimes i marginats com a membres de ple dret del Regne de Déu. El Déu monoteista fundat pels jueus té la particularitat que 'actua en la història' i competia amb altres divinitzacions de realitats a-històriques. Els cristians, diu Giménez, "no sabem, esperem", i en aquesta esperança en la realització plena del Regne és on basem la nostra fe.
:
Déu intervé en la història, diu, perquè deixada a la seva inèrcia faria "que les víctimes segueixin sent víctimes i els botxins, botxins". Tot el que signifiqui fer el contrari és el que els cristians en diem "el Pla de Déu" i els que no ho són ho diuen de diverses maneres.
:
Per últim, l'autor fa notar que "la Ressurecció de la carn", no "la imortalitat de l'ànima" platònica, respon al fet que Déu vol "salvar-ho tot, mentre que nosaltres només voldríem salvar aquells aspectes de la nostra realitat que més ens agraden o dels quals ens sentim més orgullosos". Tot inclou especialment aquells que allunyem, que volem fora de la vida, almenys de la nostra vida. I allò de nosaltres mateixos que sabem que no ens satisfà. Aquesta és la feina, la joiosa feina, el pas (de Pas-qua) que ens porta la Ressurrecció.
:
Bona Pasqua.
:
Foto: Detall de Resurrexit, de Jordi Arenas (1952), fons del Museu de Mataró.
:

2 comentaris:

eloi ha dit...

En Giménez, a part de ser un crac, és un home de Déu (que no és poc)! Bona Pasqua Ramon!!!

Ramon Bassas ha dit...

Bona Pasqua!