dimecres, de desembre 23, 2009

Adamisme

He de confessar que rebo els butlletins electrònics del centre d'Estudis Jordi Pujol. De vegades em serveix per veure què pensa "l'enemic", però també d'altres -moltes- per trobar-hi reflexions que m'agraden força. Crec que és molt bo que l'expresident Pujol dediqui el seu temps a promoure el debat públic, i que ho faci en temes més de fons. Algú li podria retreure, especialment quan reivindica els valors forts front a la societat líquida (opció que comparteixo), que els seus anys de governant potser van servir (i van servir-lo) per aigualir molts dels valors forts. Per mi, la deriva actual del sobiranisme és una resposta a la buidor, a l'aigualiment, al tacticisme, del catalanisme, especialment de CiU. Però un altre dia ja en parlarem.
:
Deia que rebo aquest butlletí. M'agrada -abans d'entrar en el tema deixeu-m'ho dir- que els que som d'una opció política, d'una ideologia determinada, no tan sols llegim d'esl "altres" per saber què fan, sinó també per aprendre. Vaja, que no és incompatible tenir valors forts, o opcions clares, i alhora obrir els porus, beure d'altres fonts i dialogar des de la convicció que l'altre té raons que valen la pena.
:
Em trobo, vaig al gra, amb un esplèndid article d'Antoni Puigverd, en què critica l'adamisme, aquesta ideologia imperant en bona part del nostre país segons la qual el món es mira com si fos la primera vegada (rebatejant les festes, despeciant la tradició tan sols per ser-ho, etc...), que l'autor troba inquietant. "Rere aquest corrent hi ha el fetitxisme del progrés", diu Puigverd, "més ben dit, hi ha un progressisme buit del seu original sentit marxista (el de la dialèctica de la història). Un progressisme sense carnadura ideològica, sense capacitat d’analitzar i transformar la realitat, convertit en mer catecisme, en un argumentari tòpic per ser usat en converses maniquees". En el debat dels toros, del Sàhara (afegiu-hi Cuba, Palestina i altres terres mítiques) , de l'avortament, la laïcitat o d'altres, per exemple, he de dir que em neguitegen tant o més els tòpics del progressisme com els de la dreta immobilista. Alguns, com diu l'autor "temes d’enorme calibre ètic, que s’acostumen a ventilar entre nosaltres amb meravellosa superficialitat".
:
D'aquesta manera, diu, sembla que els darrers vint segles hagin desaparegut. "2.000 anys no solament de creences, mites i ritus, sinó també de vivències, de sentits, de formes artístiques i culturals transmeses de generació en generació, de maneres de parcel•lar el calendari (el calendari continua, sí, però completament orfe de sentit i, per tant, percebut com a arbitrari; i per això ja hi ha qui en reclama una revisió més “racional”)", diu.
:
Sospita Puigverd que "la tradició religiosa no mor d’esgotament, a Catalunya. Mor de manera sobtada, per decisió d’un parell de generacions", moguda per "l’huracanada influència de la cultura global". I en reclama l'atenció, "no pas perquè hàgim d’enyorar els temps en què la religió ordenava sense contrapès la vida dels humans, sinó perquè totes les societats madures tenen, com el déu romà Janus, dues cares: amb una miren cap al futur, però amb l’altra, al passat". I acaba dient "El diàleg entre tradició i progrés és imprescindible. I nosaltres potser ja no estem en condicions de promoure’l". Sincerament, espero que sí.
:
Il·lustració: Pierre et Gilles, Adam et Eve.
:
Publica un comentari a l'entrada