dijous, d’abril 15, 2010

De collons

Em deien l'altre dia que, amb la crisi, havia baixat el nombre de depil·lacions femenines però que les masculines es mantenien i fins i tot s'incrementaven, de manera que els homes ja representen un percentatge important i superior al de les dones en determinats centres. Sens dubte, la feminització dels homes (és a dir, assumir el rol social d'objecte de bellesa) és un dels trets culturals més rellevants del món actual. La indústria adreçada a l'estètica (des de la moda a les revistes, des dels perfums als gimnasos) ja ha pres nota fa temps d'aquest fet. Òbviament, jo arribo tard, predico poc amb l'exemple i d'on no n'hi ha no en raja... però -sense donar peu a les patologies atletistes- crec que és un fet positiu que els homes ens haguem de cuidar i esmercem un temps i esforç a quedar mínimament presentables.
:
Vicente Verdú deia el dissabte dia 10 a El País, que les banderes a favor dels drets de les dones porten, poser sense adonar-nos, a situar a l'ostracisme (potser com "secreta injusticia hacia los hombres") les dels mascles. Fins ara, diu, "lo bello y admirable era el cuerpo de mujer mientras el hombre sólo miraba y deseaba". Però "de hecho, nunca se llegó tan lejos, en aras de "la igualdad", a rebajar el ser de los hombres. Hombres borrados del lenguaje a través de lo políticamente correcto, difamados en el sistema familiar, desacreditados en sus formas de amar, lacerados en las sentencias de divorcio, envilecidos en la violencia de género, descartados, en fin, como portadores de algún don significante que convenga al futuro. Pocas campañas contra un grupo social fueron tan duras y generalizadas". Glups.
:
Enmig d'això, Verdú agraeix als creadors homosexuals la reivindicació de la masculinitat, en el que "el nuevo diseño de los calzoncillos puede considerarse clave". Front a l'imaginari sensual que acompanya la publicitat de llenceria femenina a les botigues, les prendes dels homes encara no en tenen cap altre que la seva funcionalitat, diu. En canvi, en la publicitat d'aqusts creadors hi ha un canvi amb aquesta direcció. "Estos calzoncillos, estampados de plumas y arabescos, con flores o tortugas, muestran una exaltación del atractivo viril que la historia había desdeñado en los dos últimos siglos".
:
El fenomen no es deu tan sols a una irrupció i extensió social de la sensibilitat masculina, o de l'imaginari gai, o de l'objectualització i comercialització fins els límits de la bellesa humana, que també. Verdú apunta que "el mercado de la cosmética femenina se encuentra saturado desde hace más de un lustro, pero el de la joyería, la sastrería o la lencería, también". Així que, nois, no tingueu cap vergonya de reivindicar els vostres atributs amb calçotets que -ja veieu- haureu d'ensenyar un dia o altre a algú exigent (els calçotets són ja fets per ensenyar, no per tapar... són barrocs), sense fer el ridícul com aquests de Salou, i que quedeu de collons.
:
Fotos: Compradiccion.com, Glitter on the rocks i Josep Lluís Sellart (El País).
:
Publica un comentari a l'entrada