dissabte, de juliol 31, 2010

Bones vacances

Acabats de celebrar sis anys de cita diària des d'aquest humil espai, l'amo del bloc fa un parèntesi d'un mes. Més o menys com cada any, he anat preparant, durant els darrers mesos, algunes frases (o algun poema, alguna cançó...) d'algun dels llibres que he llegit, sense cap ànim exhaustiu, que us he deixat com a lectura diària (si la voleu) durant els propers trenta-un dies del mes d'August, mentre sigueu a la platja fent la sirena o en qualsevol altre lloc resistint-ne els cants.
:
Mirades de refiló, aquestes cites semblen voler dir alguna cosa així com "vetlleu, aquest agost, per aquest ésser imperfecte que som els humans: l'espai d'aquestes imperfeccions és el niu de les passions i de la vida que val la pena de viure". No sé massa per què, però m'ha sortit així, deu ser una mena de filosofia vital d'un servidor. Almenys durant l'agost.
:
I abans que l'onada neopuritana i antihumanista no ens ho prohibeixi (tranquils, la primera ILP admesa en seu parlamentària fou el dilema entre Barrabàs i Jesús... i ja la vam perdre), farem una mica gala de la desinhibició pròpia de l'estació. Bones vacances.
:
Foto: Sirena del Río de la Plata, Buenos Aires (2002), de Marcos López.
:

divendres, de juliol 30, 2010

Política espiritual?

Us recomano un dels articles del darrer número que edita la revista de la Fundació Rafael Campalans, en la que el politòleg Antoni Gutiérrez-Rubí reivindica el rol espitirual a la política, no necessàriemant religiós, ja que "La praxis política sublima la acción como el paradigma definitivo de la política e ignora y desprecia, por ejemplo, la meditación y el cuidado del espíritu como estructura medular del carácter de nuestros representantes. El absolutismo de la gestión se ha convertido en el indicador de referencia. Les valoramos por lo que hacen, no por lo que son, ni por lo que sienten en su interior".

Per l'autor, a més "La política progresista sigue prisionera de bastantes tópicos y prejuicios hacia la espiritualidad (en su amplia pluralidad) ya que considera que el desarrollo de la vida interior de las personas es una dimensión refractaria a la ideología o al pensamiento político. Craso error. Aceptada, a regañadientes, la inteligencia emocional como un concepto imprescindible para una renovada política más sensible y próxima, se debe iniciar un debate a fondo sobre la inteligencia espiritual, como una disciplina (un comportamiento, una actitud vital) que da profundidad y sentido a la vida, mejorando la capacidad autónoma de las personas, favoreciendo su distancia crítica respecto a la realidad y ayudándolas a convertir sus vidas en proyectos personales con mayor fundamento y equilibrio."

Crec que té força raó. A parer meu la combinació secularitzadora de la societat de consum i l'excusa també secularitzadora de l'opi del poble, han portat a l'esquerra a ser -a vegades- poc sensible a les aportacions 'espirituals' a la vida política. Poc sensible i a vegades refractària. El nou paradigma de la política progressista, si vol identificar-se amb l'ànima del poble, ha d'incloure també l'anàlisi de les seves passions i creences, la praxi alliberadora d'alguna de les pràctiques espirituals i, a poder ser, l'empatia amb força dels supòsits d'emancipació i de felicitat que proposen corrents religiosos i espirituals, especialment els de la nostra tradició, em sembla.

:

dijous, de juliol 29, 2010

Sense alè #lessantes

Ciutat de Santes - i 6
:
Avui és santa Marta. Marta era germana de Maria i Llàtzer, segons l'Evangeli, el qual fou tornat a la vida per Jesús. No sé si la Festa Major pot assemblar-se a una mena de resurrecció, el que sí sé és que demà, bo i haver-n'hi, semblarà que la ciutat s'ha quedat sense vida, sense esma, sense alè. Així són els cicles.
:
De Les santes d'enguay a cadascú li quedarà la seva pròpia experiència compartida, que no és poc. Però tenim força materials per poder recordar-ho. Us en recomano algun. Per exemple, el reportatge fotogràfic de Saül Gordillo sobre la Nit Boja de Les Santes, aquí. O la versió sencera de la Missa de Les Santes d'enguany televisada per M1tv, aquí. I, com no, el super hagstag de lessantes, al Twitter.
:
:
Foto: Anem a tancar, d'aquest bloc.
:

dimecres, de juliol 28, 2010

Les Santes de 1965 #lessantes

Ciutat de Santes - 5
:

Mataró Retro 1965 Les Santes i Festa dels Vells from ARPROD on Vimeo.

Aquest és un des vídeos que us deia el primer dia que la pàgina Mataró retro ofereix. Correspon a un dia de Les Santes (Anada a la Residència?) i un altre de la Diada dels Vells de 1965. És un document interessantíssim per veure. Sobretot, el canvi espectacular que hi ha hagut respecte a les festes, així com també respecte a l'espai públic des de finals dela dictadura (encara que quedaven 10 anys... 14 fins la recuperació democràtica de les festes!). Hi surt també un popular personatge mataroní que jo ja recordo vagament: el flabiolaire Quirze Perich, una déu de cançons del floklore local. Ja sabeu que la música de flabiol segueix els gegants gairebé des de l'inici d'aquesta tradició a la ciutat. Per iniciativa de M1tv podeu també recuperar videos antics de les santes, de la mà de la mateixa productora. Aquí unes que són de finals de la dictadura (no sé precisar l'any, però era alcalde Esteve Martí i Coll) i aquí unes altres dels primers anys de la democràcia (potser el 80 o 81, hi ha l'Alcalde Majó i el president Pujol). La contundent diferència de participacó popular n'és la principal característica.
:
Ah. Avui és sant Cugat (avui o ahir?). No és santa ni de Mataró... però diu la tradició que les Santes de Mataró ere deixebles d'aquest cristià vingut de l'Àfrica, en aquells anys convulsos dels romans a casa nostra. Per cert, sé que ha estat concedit el doctorat cum laude a Joan Bonamusa, historiador mataroní i company del PSC, precisament en estudiar el període del final de l'Imperi fins entrada ja la cristianització, tinc entès. Diu que ha elegit el període menys historiat de la ciutat. Segur que ha tingut feina. Una abraçada ben forta i a veure quan ho publica.
:
Actes recomanats per dijous 29 de juliol
:
Anem a tancar 19.15 h / Des de l’Ajuntament
Concert: Narcís Perich i la Caravana de la Bona Sort 20.30 h / Pati de Can Marchal
Tronada de fi de festa 24.00 h / Parc Central. Espai firal
Espetec final 00.10 h / Parc Central
;

dimarts, de juliol 27, 2010

Airlog a sel Setnas #lessantes

Ciutat de Santes - 4
:
Avui, dia de Festa Major. Glòria a les Santes Juliana i Semproniana. Missa amb cardenal, ritual d'autoritats, passada i focs. Dinar. Pares amb cara de cansats, rotundament rendits, treient forces per rendir culte als gegants. Inici de la davallada física, festiva, post-festum. Ciutat senyora. Marrecs. Ai ai ai que això s'acaba.
:
No conec massa gent, per no dir ningú, a qui li hagi agradat el cartell d'enguany, sí potser més la seva proposta de merchandising. Jo he de dir que -ja sé que semblo raro- em va agradar. Diguéssim que la peça de Dani Montlleó no em va interessar massa si entrava o no pels ulls, o pels colors, o si s'adeia o no amb les meves imatges més genuïnes de la festa, sinó que vaig intentar seguir el seu joc: el del gir, el del salt, el del redoble, el de les relíquies fetes còmic, el doble llenguatge de la M, aquesta mena de superheroi/follet fent el salt mortal, la inversió del signes, la poca festa dels colors, la composició tan ordenada... Crec que és un joc interessant, que va al nucli de la funció antropològica de que fem aquests dies i ho fa d'una manera divertida. L'autor ho va explicar molt bé en una entrevista a Capgròs. En fi.
:
Actes recomanats per dimecres 28 de juliol
:
Anada a la Residència Sant Josep 11.00 h / Des de l’Ajuntament
Concert: The Cabrians i Aspencat 23.00 h / Plaça de l’Ajuntament
Requisits de Festa Major 23.00 h / Plaça de Santa Anna
:

dilluns, de juliol 26, 2010

La festa més gran #lessantes

Ciutat de Santes - 3
:
La Marta Gómez escriu a TotMataro.cat una interessant crònica de la presntació d'un llibre que es preveu impresciondible per comprendre la festa. Amb fotos del meu fotògraf preferit de les Santes, en Quim Puig, l'amic Nico Guanyabéns ha aprofitat la documentació i estudis recollits per a la catalogació de la festa per escriure'l. A lapresentació de la catalogació ja ens va fer un tast de l'emoció per conèixer quin ha estat el procés construït al voltant d'una devoció que, si bé antiga, no esdevé Festa Major fins el Romanticisme.
:
Avui és sant Joaquim i santa Anna, onomàstica d'un munt de persones. Són sants que no apareixen al Nou Testament, malgrat són els pares de Maria, ni enlloc més que no sigui la tradició, que segueix cert paral·lelisme amb la història sí narrada a les Escriptures dels pares de Joan Baptista, fent néixer Maria d'una mare estèril, semblant a la història bíblica d'Abraham i Sara en el neixement d'Isaac. Del no res (fins i tot, del blasme, de la vida pressumptament culpable que en el món jueu d'aleshores s'atribuïa a les dones estèrils) en sorgeix la vida més gran. M'agrada.
:
Les nostres santes, pobretes, també sembla que no tenen massa documentació més enllà de la tradició. Demà és el seu dia. Deia que fins el Romanticisme no va ser possible que aquesta devoció esdevingués el patronatge dela ciutat. Passaven moltes coses, al segle XIX a Mataró. No és d'estranyar que una ciutat amb canvis es plantegés a fons també la seva identitat, que un món amb onades racionalistes i convulses regirés la tradició per cercar-hi agafadors sòlids. Demà veurem com s'hi van acostar, alguns, amb quina mestria. La Missa de les Santes arriba fins aquí com a testimoni d'aquesta recerca. Testimoni feliç, amb ressò d'òperes i valsos, amb anes que -de fet- la mirada enrere servís per obrir denou el cor al món que floria, sense por. Del no res, del que sembla més insignificant, de la tradició menys documentada, del principi confós de la nostra vida en comunitat en pot sortir la festa més gran. M'agrada.
:
Dos articles
:
Per tot això us recomano dos articles recents. L'un, de Manuel Cuyàs, que publicava a l'Avui de dissabte (que es nota que va per lectors nous ja que conté alguna repetició d'altres articles...); l'altre, de Joaquim Arenas, un breu repàs a les relíquies de les Santes, a Capgròs, aquell parell d'ossos que en Setnas fa girar al cartell d'enguany.
:
Actes recomanats per dimarts 27 de juliol
:
Missa de Les Santes 10.00 h / Basílica de Santa Maria
Desfilada 13.00 h / Des de la plaça de Santa Maria
La Passada 18.00 h / Des de l’Ajuntament
Castell de focs 23.00 h / Passeig Marítim
Sarau de circ Acabats els focs / Al llarg del Passeig del Callao
Cocons 23.45 h / Platja del Varador, darrere de l’E.U. M.
Rampants 00.45 h / A la platja del Passeig de Callao
Circ a la platja 01.15 h / Passeig del Callao
:

diumenge, de juliol 25, 2010

Els camins de sant Jaume #lessantes

Ciutat de Santes - 2
:
Avui era sant Jaume, perfectament integrat a la festa in crescendo -com bé relata Manuel Cuyàs en aquest recent article a El Punt- però just el dia de la Crida, l'únic moment de protagonisme i inciativa directament institucional que es permet a l'Alcalde: un breu discurs previ a l'esclat. El dia ha començat amb la Missa al patró de la capella de l'antic Hospital de sant Jaume i santa Magdalena, el nostre moment barroc. Avui, que és diumenge, es notava.
:
La Crida, convocades totes les figures festives davant l'Ajuntament, esdevé aquest punt d'inici de la subversió de l'ordre, de la reeducació del caos que comporta tota festa que sigui digna d'aquest nom. I una nit indescriptible, la d'avui, conté tots els elements simbòlics d'una catarsi col·lectiva: ball nocturn de gegants, concentració massiva, música tel·lúrica, excessos, foc, aigua, aturada del temps. Un record narratiu del nostre origen caòtic que justifica la irrupció de la cultura. Ordenadora, un punt castradora, narrativa, vehiculadora. La festa té aquest procés de remissió a l'origen de la cultura i la seva pervivència. Ens ho hem de dir un cop l'any, almenys, de l'estranya que arriba a ser a la nostra condició 'natural', per la solitud de la nostra espècie al món justament per la seva capacitat de crear cultura enmig del caos.
:
I avui era sant Jaume, un altre mite. I patró d'Espanya, ciom un dia va dir de forma valenta Manuel Mas. L'Apòstol que miraculosament arriba a la fi de la terra (això semblava Galícia durant molts segles) i que omple de peregrins els camins que hi duen, arreu d'aquesta Europa (o d'Espanya?) que blasma l'absència, avui, de camins que valgin la pena.
:
Actes recomanats per dilluns 26 de juliol
:
La Ruixadeta 12.00 h / Parc Central
Concert vermut 12.00 h / Pati de Les Esmandies
Concert de Barram 12.00 h / La Riera amb el carrer d’Argentona
Barram i repicada 14.00 h / Campanar de Santa Maria
Recepció oficial de les Julianes i les Sempronianes 18.00 h / Saló de Sessions de l’Ajuntament
Postal de Gegants 19.00 h / Des del carrer de Sant Pau
Concert coral 19.30 h / Pati de les Caputxines
Concert: Big Band Jazz del Maresme 22.00 h / Pati de Can Marchal
Ball de Festa Major 24.00 h / Parc Central
:

dissabte, de juliol 24, 2010

Fotos i vídeos al web #lessantes

Ciutat de Santes - 1
:
:
Una de les seccions més 2.0 (a banda de les que deia) del web oficial de Les Santes consisteix en la possibilitat de penjar fotos (com ja passava l'any passat) i de relacionar els vídeos de Youtube que calgui. Es pot fer des d'aquí i és d'on he tret aquesta, que immortalitza l'entrada de Robafaves a l'Ajuntament en una de les dormides de gegants. Justament la dormida (costum sorgida de fer la porta de l'Ajuntament més menuda que l'alçada dels gegants) és un de les elements singulars de la festa que l'han fet declarar Patrimoni Nacional per part de la Generalitat. En un acte recent se'n féu la presentació, molt ben recollida a Capgròs (aquí), en el que ha esdevingut un nou repte pels mataronins, el de fer més viva que mai la nostra genuïna festa major.
:
Les Santes deuen ser l'edeveniment més fotografiat de la ciutat, molt més ara que és tan senzill fer una foto. Veurem quantes circulen enguany també per les xarxes socials, m'afiguro que moltes. Deu ser així perquè la fotografia pretén un impossible: desar per sempre la sensació personal, i enormememnt compartida, del goig de ser comunitat, del plaer del canvi de rols i de ritmes, de l'emoció del nou ordre, de l'expectativa constant en que s'esdevé la festa, de la passió de formar part d'un element cultural viu, vívíssim, que apareix i desapareix un cop l'any a la vida. Pretén això, fotografiar Les Santes. Però no ho aconsegueix mai prou. S'han de viure. I sembla com si no fos possible que algú se la pugui perdre. És l'únic moment que tenim sensació de globalitat, que ningú no en pot ser exclòs. I això sí que s'hauria de fotografiar.
:
Ciutat de Santes, en dic d'aquesta secció temporal, en què incorporo un hagstag al títol pq es reculli al twitter de la festa Major. Santes ho són Juliana i Semproniana, les patrones que ens serveixen d'excusa. Ho són moltes persones que fan possible la festa, començant pels propis mataronins que treballen tot l'any. Ho serem després de les festes, ja veureu. I ho és Santa Cristina, el sant d'avui, també màrtir cap al final de l'Imperi Romà. Pregueu per nosaltres ;)
:
Actes recomanats per dissabte 24
:
Havaneres i rom cremat 22.45 h / Passeig del Callao
:
Actes recomanats per diumenge 25
:
Diada castellera 12.00 h / Plaça de Santa Anna
Missa de Sant Jaume 12.00 h / Capella de l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena
Concert de Banda 18.00 h/ Pati de l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena
Cap a la Crida 19.45 h / Des de diversos indrets de la ciutat
Crida de Festa Major 20.00 h / Ajuntament
Nit boja 23.30 h / Des de l’Ajuntament
:

divendres, de juliol 23, 2010

Ponts o aïllament?

La paraula pontífex prové del privilegi episcopal d'encarregar la construcció dels ponts medievals. Ara no sé, però hi ha molts països que prohibeixen que prenguis fotografies de ponts, donat que bombardejar-los és el primer que fa l'exèrcit contrari en cas de guerra per tal d'aïllar les tropes del país. Les tropes i la gent. No ens ha d'estranyar, doncs, que els ponts siguin les metàfores de la concòrdia, del diàleg i de les relacions que convé assentar sòlidament perquè -de no fer-ho- ens desprotegiríem aïllant-nos.
:
Tres actituds possibles
:
La deriva actual del catalanisme comprèn, almenys, tres actituds. La primera, que fa més soroll i pretén l'hegemonia amb riscos evidents de ruptura catalanista, i catalana of course, és l'independentisme. Té el seu parió, on s'emmiralla per créixer, en l'onada nacionalista espanyola de base anticatalana que ha engendrat en molt bona part el PP. Ambdós coincideixen en què l'Espanya plural és un miratge, que un Estat només pot ser compost per una nació i que el destí de tota nació és tenir Estat. És una posició antiga, però forta per la seva simplicitat. No admet matisos. No ens hem mogut del model Estat-nació. I tot plegat preocupa -amb raó- també a alguns que es diuen independentistes (vegeu Raimon Ribera).
:
La segona actitud és la més complexa, difícil i lenta (com s'ha vist), que sovint es confon-interessadament, tàcticament- amb la renúncia o la submissió (però que sembla majoritària, a tenor de les enquestes d'avui). Consisteix en pensar que Catalunya només pot ser si els ponts que la volten són forts, fluïds i consistents. Fins i tot els ponts més vells, els que tenen sis-cents anys (Casp), cinc-cents (Reis Catòlics) o tres-cents (Felip V), amb imposicions i noses incloses, per la seva sedimentació, poden ser més útils pel país que la seva clausura. N'hi ha de nous, de ponts, fonamentalment el més modern, amb Europa, un altre projecte amb problemes d'estructuració i de projecció. Sí, tenim un entorn amb problemes, però és el nostre. I també, com sempre, amb oportunitats. L'avantatge d'aquesta actitud, que a mi m'és més propera, és que sap olorar les oportunitats on els altres hi veuen problemes, que comprèn la contingència enlloc d'embaladir-se (o queixar-se) amb el que no té, que contempla el que ha anat i vingut a banda i banda dels ponts i sap que també això és Nació.
:
Problemes o oportunitats?
:
La tercera atcitud podríem dir que és una escissió de la segona, i que avui encarnaria perfectament Pujol. No descaradament independentista (sí els seus hereus polítics, que abracen també sense complexos l'ideari neoliberal), Pujol disculpa la deriva sobiranista de l'actual CiU certificant la mort de l'actitud pontifícia, que havia estat clau en la reformulació catalanista els anys de dictadura. La Sepharad d'Espriu o els anhels de Vicenç Vives serien un fracàs. Crec que aqusta actitud denota un cert cansament, una mica d'orgull ferit (les coses, sense mi, no poden anar bé... sembla dir l'expresident) i la natural frustració posterior les excitacions irreals que adoleix el nacionalisme català.
:
Però crec que Catalunya, la nació catalana, només serà gran i forta si sap conservar, refer i fer els ponts amb l'exterior, per més 'natural' o 'artic¡ficial' que sigui, o per més que la lectura 'dels altres' sigui ben diferent. A l'altre cantó dels ponts hi ha oportunitats. I, sobretot, possible aliats. Cap de les altres dues actituds (excepte en els 'separadors' espanyolistes) té aliats possibles. Qui és l'aliat de CiU a Espanya i Europa? Qui ho és d'ERC? Qui ho és d'ICV? Una nació com la nostra necessita també d'aliances fortes. I la votació del Congrés contra el text acordat entre el PSC i el PSOE a rel de la Sentència del TC sobre l'Estatut no tan sols rebutja els ponts, sinó que renuncia a les aliances. Ens fa més aïllats. Més sols, sí, i més febles.
:
En parlen Manuel Mas i Consol Prados (i, de nou, Consol).
Foto: Pont de Besalú. (Pere Soler - Braid44)
:

dijous, de juliol 22, 2010

On va el PP de Mataró?

No sé si és que fa tanta calor o què, però sembla que al PP de Mataró han perdut el sentit del límit i poser del ridícul. El dirigent local Adam Alonso, publica un nou excés comparant la votació de l'Estatut amb l'elecció de Hitler.
:
I el seu líder propicia un club de futbol lligat al PP, a Mataró, com ja ha denunciat el meu company Ivan Pera al bloc. Que, a més, s'ha fet a esquenes de la gent del club... Una mostra del dirigisme polític amb què pensen quan veuen el teixit associatiu, i del que podrien fer si un dia arribessin a governar a la ciutat, al més pur estil soviètic, enlloc de confiar amb la gent. Com sempre. L'Estrella Roja, vaja. O els equips de l'OJE. Glups!
:
Per no ser jo qui ho diu, us deixo amb l'article que ha fet Rafa Navarro a MataróNotícies.cat, que podeu seguir aquí, i que parla d'"una ciutat que ara, tristement, acollirà un petit 'monstre de Frankenstein', vestit de bones intencions, però enverinat per uns colors polítics determinats que faran que l'esquizofrènia transitòria-futbolística que molts vam viure amb la final del Mundial es converteixi justament en el que no volem: que un sentiment purament futbolístic tingui, sí o sí, la maleïda pàtina política incorporada".
:

dimecres, de juliol 21, 2010

El peu d'Adam

:
Aquest Retaule de l'Anyell Místic dels germans Van Eyck (1432), que és a la Catedral de Gant, és una obra magnífica tant per la seva enorme qualitat com per la capacitat simbòlica de les seves escenes. No devem imaginar-nos, avui, quin efecte deuria fer, probablement espectacular, tan a la primera impressió com l'endinsament als detalls i les escenes amb la nova mirada renaixentista emergint amb tota la seva contundència.
:
A mi, però, un dels detalls més curiosos del políptic és la posició del peu d'Adam. Tinc la mania de mirar-me les mans i els peus, dels quadres, i també les mirades. Procuro seguir el rastre dels angles imaginaris que projecten i de les relacions que s'insinuen entre les figures. De seguida em vaig fixar amb els peus d'aquest quadre monumental (que tan sols he vist en fotografies, per desgràcia) i destacava així, gairebé sortint del marc, el peu dret d'Adam. Amb els dits enlaire, sembla iniciar el camí que inexorablement haurà de fer amb Eva, un cop descoberta la vergonya (que el fa més nu, més sol, més conscient) fora del Paradís.
:
El camí que projecta Adam, però, és llarg: tal sols quan el políptic es tanca retornarà a la intimitat amb Eva. El dia serà ple de vida, d'entrebancs però també d'anuncis de la terra abandonada, de la promesa efectuada. I encara ens diu alguna cosa més. No sé si és exactament cap a Eva on va, mirant-m'ho bé, sembla que vingui a nosaltres, a mi, a la recerca d'aquells que -com ell- vaguem pel món extrets de l'úter confortable i encaminats no sé on amb força advertiments i l'esperança de renéixer, un dia, potser cada dia, sortint d'aquest úter, d'aquest marc que sembla infranquejable, del nostre propi polítpic.
:

dimarts, de juliol 20, 2010

Les Santes: botiga i internet

La bogeria de la Festa Major (bogeria o 'reeducació' de la bogeria?) ja es palpa a la ciutat. Tant, que presagio les cues de rigor a la botiga de Les Santes, que enguany obre demà dimecres dia 21. Podeu trbar els productes aquí i ja es poden fer compres on line des d'aquí.
:
Si els productes digitals han anat incorporant-se a la Festa Major de Mataró els darrers anys, potser aquest serà el més 2.0. De fet, ho presagien ja les diferents webs que s'han anat publicant amb el temps, webs no oficials, dic. L'oficial és http://www.lessantes.cat/ però ja hi havia fa temps http://www.lessantes.net/ i també he trobat un bloc. O iniciatives publicades a internet com la de la Bilbioteca Pompeu Fabra, o la de Mataró Retro, on hi podeu recuperar Santes de fa ja unes dècades... com aquestes de 1965 amb en Quirze Perich!
:
Dic que seran les més 2.0 perquè la quantitat de 'pujades' col·lectives d'apunts, fotos o el que sigui pot ser impressionant. Al Twitter, per exemple, els 'piuladors' ja han consensuat #lessantes com a hagstag i tot allò que vulgueu ho podreu seguir de s de la plana del Twitter, sense que us en feu usuari. També en aquesta xarxa social hi ha el perfil de Les Santes d'enguany. I a Facebook és innombrable la quantitat d'esdeveniments, fotografies o comentaris que s'arribaran a penjar... I no us penseu que la gent és davant l'ordinador, l'èxit dels aplicatius de xarxes socials per als mòbils fa que aquest fenomen estigui ara per ara en ple creixement. També per cridar Glòria a les nostres patrones.
:

dilluns, de juliol 19, 2010

Seguim creient



Només unes ratlles per recomanar-vos que mireu el vídeo-resum de la Conferència Nacional del PSC amb una breu intervenció de José Montilla, a Lleida, celebrada el passat cap de setmana, en la que vam aprovar el Programa Marc del PSC. La fortalesa de les conviccions combinada amb la serenor i la tranmquil·litat de saber-se el partit del seny, que fuig de les aventures de frustració. Debat a fons i ganes, moltes ganes, de guanyar. L'amic Joan Ramon, a més, signa una cançó de creients. Alguns ja sabem que el que mou muntanyes (o 'pujols') és això, justament.

diumenge, de juliol 18, 2010

Sant Pere Més Alt

:
Amb Les Santes, enguany, coincidirà la Col·lectiva d'Art al carrer de Sant Pere Més Alt, a mataró. Us deixo la invitació perquè us la poseu tots a l'agenda. És el dia que l'art s'arrenca de les parets de les cases o els museus, o dels tallers, i retorna a les parets del carrer. Al revés.
:

dissabte, de juliol 17, 2010

Com són els periodistes

Aquests tres que veieu a la foto són els autors del programa Com són els alcaldes coproduït entre Com Ràdio i Mataró Ràdio, que, segons diuen "pretén descobrir el vessant humà de trenta alcaldes i alcaldesses de Catalunya". En Joan Salicrú, l'Eli Solsona i l'Oriol Burgada, a banda de ser amics, són uns bons professionals sorgits dels mitjans locals de la ciutat i que ara treballen per separat. No sempre, com es veu. El rellevant de la producció del programa, però, no és pas la seva professionalitat (que a aquestes alçades se'sl suposa a l'abast) sinó les dificultats pròpies de fer una gira, concentrada, que fa que deixis pràcticament de viure res més en aquests dies de 'reclosió'. S'han de tenir unes circumstàncies vitals molt determinades i, alhora, molta i molta fe per fer això, aprofitant dies de vacances per treballar... Vocacional, més que vacacional.
:
Veurem aviat el resultat. Cada programa s’ha enregistrat en un indret escollit pel propi entrevistat en funció d'una obra recentment executada per l'Ajuntament o de la seva pròpia trajectòria. El programa s’emetrà de dilluns a divendres de 13.00 a 14.00h, des d'aquest mateix dilluns dia 19. Tenen pàgina al facebook i ben aviat, diuen, un bloc. Serà pels que a la una del migdia ens semba una hora intempestiva, encara :)
:
Us deixo la notícia de Mataró Ràdio [aquí], on ho expliquen una mica més.
:

divendres, de juliol 16, 2010

Suite101

Llegeixo al suplement Ciberpaís d'ahir (aquí) l'experiència del web www.suite101.net (en anglès, amb més experiència www.suite101.com) que permet combinar almenys tres coses al món d'internet: continguts de qualitat, compartir coneixement i cobrar per la feina. Fugen de l'opinió i tenen un sistema rigorós de repàs dels articles, que es financen amb publicitat, sensiblement més cara.
:
Algú preguntava on pot anar el món dels blocs. I com és possible reivindicar la qualitat i el rigor a la xarxa. Una idea és aquesta. I molt bona, per cert.
:
Foto: Peter Berger i Eva Fontiveros, de Suite 101- Autor: Carlos Rosillo.
:

dijous, de juliol 15, 2010

Joan Majó i la independència

La sentencia y la respuesta del sábado [...] demuestra claramente que el TC ha conseguido convertir la desafección en rechazo, irritación y hartazgo. Hay que reflexionar, porque a esto hay que darle una salida.

La salida independentista es seguramente la más atractiva emocional e intelectualmente, pero creo que (como ocurría hace 40 años con el marxismo) plantearla ahora como solución no es lo más adecuado desde un punto de vista político, ni por las condiciones externas ni por las internas. Un proceso de segregación, hoy, en Europa necesita una voluntad mayoritaria interna y una disposición externa al pacto. Hace falta que una mayoría de los ciudadanos de Cataluña lo quiera y que el Estado esté dispuesto a discutirlo. No ocurre ni una cosa ni la otra.

Lo primero, por la creciente complejidad de la sociedad catalana. Los sondeos indican que una gran mayoría de los ciudadanos se sienten "catalanes y españoles". Algunos, como es mi caso, incomparablemente más catalanes que españoles, pero no anti-españoles. Otros, por nacimiento, raíces y afectos, "tan catalanes como españoles". [...] No creo que el independentismo nos resuelva nada a corto plazo, y sin mayoría, podría conducir a la fractura social.

Entiendo perfectamente que se me haga la pregunta, que yo también me hago: ¿todavía crees que es posible un pacto? Esta es mi respuesta: soy catalán por naturaleza y lo seguiría siendo aunque no quisiera. Soy español porque necesito un Estado (mientras estos existan) y, aunque con algunas incomodidades, el Estado democrático que se configuró en la Constitución me amparaba y me permitió, hasta mediados de los noventa, pensar que avanzaríamos en su desarrollo. Estoy dispuesto a ser español siempre que no se me obligue a ser menos catalán de lo que soy y mientras el Estado me defienda a mí, mi nación, mi lengua, el futuro de mis nietos y todo aquello con lo que me identifico. Ahora no veo que sea así.

Si la España futura es lo que deja entrever la ideología del PP, lo que ha destilado una gran parte de los medios de comunicación de Madrid y lo que ha teorizado, sin que nadie se lo haya pedido, el TC, la Cataluña de la que yo formo parte no cabe en este Estado. Si hay una España posible plural y abierta, como la que me describió en 2003, en una conversación privada en Mataró, José Luis Rodríguez Zapatero, recién elegido secretario general del PSOE, creo que sigue habiendo acomodo.
:
Joan Majó, "Sudando catalanismo", El País, 14.7.2010, aquí sencer. Foto: Pere Virgili.
:

dimecres, de juliol 14, 2010

Tempesta de pasta i pizza

Un dels desavantatges de fer el festival Shakespeare per aquestes dates és que probablement només podré assistir a l'acte inagural, ahir dimarts, amb una magnífica i personal representació adaptada de La tempesta, la darrera de les obres de l'autor. La direcció de la producció francesa anà a càrrec d'Irina Brook, de la que l'any passat ja en vam conèixer una refrescant adaptació d'El somni d'una nit d'estiu.
:
La idea de l'adaptació és molt bona. Res de 'modernors' impostades, o d'actualitzacions forçades a un altre context polític, o una crítica "al sistema"o al que sigui que ni tan sols Shakespeare somniés. El nou context simplifica la trama, la poètica i el llenguatge (salvant, això sí, bona part dels versos més bells que foren escrits) fent que el ducat de Milà sigui una pizzeria napolitana, i que el duc es transformi en el rei de la pizza i la pasta. La combinació d'elements de dansa o de circ, la seva particular relació amb la música popular, l'escenografia de xiringuito de platja... són elements que atorguen popularitat, senzillesa, sense atacar el nucli essencial de l'obra.
:
El tribut al teatre clàssic
:
I al nucli de La tempesta hi ha tres referents, almenys; repassem-los breument. Un, el tribut al teatre clàssic, cosa freqüent en tota l'obra shakesperiana, que en beu per reinventar-lo en el teatre modern, barroc. El teatre sorgeix a Grècia per la necessitat de l'home, abandonat pels déus a la seva sot a la terra, descobreixi els seus límits mirant-se, descobrint que les virtuts i els vicis conviuen sense massa remei a cada una de les ànimes emmascarades (la paraula persona prové de 'màscara'). La renúncia de Pròsper a la màgia remet a les divinitats (com Crist mateix) que es convertien en homes i dones per poder viure a fons l'experiència apassionada de la humanitat... a costa de la mort. I també a Ulisses que, contra l'oferta de l'eterna joventut que li fa Calipso, s'estima més reemprendre el seu retorna Ïtaca, amb Penèl·lope i el seu fill Telèmac.
:
La raó basta?
:
Dos, la reflexió sobre els límits de la raó. Reflexió que sorgia a principis del segle XVII, m'imagino, pels nous contactes amb les tribus americanes, talment també com del contacte amb les cultures de l'entorn atenenc en sorgeix la filosofia presocràtica. I, d'altra banda, de la pròpia experiència amb el costum (el proscrit i el no proscrit) relatiu a allò sobrenatural o màgic. El que es posa de manifest, aquí, no és tant el valor o no de l'irracional, sinó el límit de la pròpia raó: és suficient per a la conquesta d'altres món no coneguts (físics, intel·lectuals, etc...)? La raó ens basta?
:
Això ens porta al tercer punt, el catolicisme, en una societat anglicana que s'hi enfrontava. Certament, la raó no basta, i aquest era l'advertiment catòlic, a qui Shakespeare pica l'ullet amb la primacia del perdó sobre la lògica dels enemics, que ha estat la que ha imperat al llarg de l'obra, demostrant també les seves costures malgirbades: l'amor de Miranda a Ferdinando, l'embriaguesa, els dubtes de Caliban... no l'irracional, sens dubte, sinó allò d'intensament humà, de profundament alliberador, que conviu també amb la llum de la raó... de la qual també a vegades ens n'hem d'alliberar. Per trobar, a Ítaca, després del llarg viatge, la Penèl·lope i el Telèmac als que implorarem perdó.
:
:

dimarts, de juliol 13, 2010

A la mateixa escala

Haurem d'arrencar els obstacles al camí ineludible de l'entesa, o passar-los per alt, amb intel·ligència. I haurem de respondre amb serenor i també amb intel·ligència a la crida de les sirenes per repetir el Sis d'Octubre, a l'atracció per l'aïllament i la simplicitat que els cansats abraçaran de seguida. Haurem de reconèixer la nostra pluralitat, camí primer de l'Espanya plural que volem. Haurem de governar un país de sentiments nacionals que viuen a la mateixa escala, que s'expressen el mateix cap de setmana i que es respecten. Perquè continuï així i la diferència sentimental (i la solidesa d'altres valors comuns) sigui un atractiu i no un problema per la identitat del nostre país.
:
Haurem de fer, de refer, la proposta per Espanya, aquest projecte inconclòs llaurat després de segles de fracàs dels projectes unitaris (sí, han fracassat tots), després d'una història audaç i melangiosa alhora (Amèrica... la pèrdua d'Amèrica...), després que Catalunya -inclòs el seu projecte nacional- ha crescut més amunt que mai... justament junt a Espanya, amb els seus somnis i els seus fracassos. Espanya també haurà de mirar al seu horitzó, de nou, i saber quines amèriques vol conquerir, amb quins fills i filles, amb quins valors. I aquí hi ha camp per córrer. Junts. Amb entrebancs, ferides i desconfiances, però compartint ja tantes coses, tants mals també, que només junts podrem avançar, no?
:
L'altra via és donar-los la raó als que han volgut tombar l'Estatut i l'han escapçat.
:
Foto: Un balcó a l'Eixample mataroní aquest diumenge.
:

dilluns, de juliol 12, 2010

Benet XVI es fixa en Catalunya

Pel que anem coneixent, la vinguda del Papa a Espanya aquesta tardor fa pensar algunes coses molt positives de context (ja veurem, però, com queda al final). Em centraré tan sols en un aspecte d'aqust context, a fil que Sa Santedat visita Barcelona i Santiago, és a dir, dos indrets que, bo i trobar-se als mateixos orígens de la cristianització d'Hispania, pertanyen a la perifèria política que tants maldecaps d'encaix porta al centre, amb la tensió incrementada per la recent sentència del TC contra l'Estatut i la contundent resposta del poble de Catalunya.
:
Fora de la visita a Compostel·la (recordem que l'actual ambaixador d'Espanya al Vaticà ha estat molts anys alcalde de Corunya), la part catalana del viatge pontifical denota encara alguna cosa més de la via perifèrica: No és d'estranyar que el Vaticà estigués pensant en altres estratègies de cara a Espanya, una de les seves principals preocupacions. L'antic aliat papal a la Contrareforma és vist avui punta de llança del paradigma laïcista, i no tan sols per les lleis que ha anat aprovant el Govern Zapatero amb disgust vaticà: la pèrdua de pes específic del paradigma catòlic a la vida i costums dels espanyols preocupa com a exemple de la decadència europea del cristianisme com per la possible 'contaminació' als països de llengua espanyola, on ja s'està 'competint' amb esglésies protestants de clara tendència conservadora, per cert.
:
Nova estratègia
:
Les estratègies, fins avui, no han funcionat massa. L'aliança amb els sectors més tronats del conservadorisme espanyol, el caràcter permanent de queixa o el miratge de les mobilitzacions contra les esmentades lleis, no han fet més que allunyar les possibles propostes de l'Església del gruix de la societat espanyola, més aviat còmoda amb el nou paradigma laïcista (ja veurem fins on, però...). L'estratègia sembla haver canviat, a tenor dels canvis del nou pontificat: el nou Secretari d'Estat té les seves pròpies opinions sobre Espanya (amb devoció montserratina inclosa), el nou Nunci ha pres decisions ben clares per desmarcar-se de l'anterior estratègia,, hi ha hagut una exitosa visita de Zapatero a Roma i una exitosa col·laboració diplomàtica amb Espanya per l'alliberament dels presos cubans, etc. No en va ha passat el que ha passat a la Cope. Ni tampoc és en va que la dreta es mobilitzi en apropiar-se de la iniciativa papal i de la representativitat de l'Església espanyola, seguint la caricatura que justament el papat actual vol eliminar.
:
El missatge de Barcelona sembla aquest: mireu, l'Església proposa un testimoni al món on viu, li agradi o no: el testimoni de relació amb la cultura (la recerca comú de la Bellesa) i el del servei als més desafavorits de la societat. La Sagrada Família il'Obra del Nen Déu són els símbols d'aquesta nova proposta de l'Església a la societat espanyola, i des de Catalunya!
:
Catalunya, una oportunitat
:
Dues pinzellades més, si em permeteu, per acabar aquesta pintura ràpida del context. D'una banda, estic segur que els organitzadors volen evitar també l'espectacle indecent que ha lligat l'anterior visita del Papa a Espanya, a València, amb el cas Gürtel, quan le autoritats polítiques valencianes van encarregar a aquesta trama els actes de la visita, emportant-se, sembla, un bon pessic del pastís. Mereixerien l'excomunió!
:
I de l'altra banda, Catalunya. El cardenal Martínez Sistach pot mostrar-se satisfet de les seves excel·lents relacions amb la cúria actual, que troba en l'arquebisbe de Barcelona un interlocutor moderat, més equànime (i perifèric, recordem-ho) i molt més en línia dels objectius del pontificat que altres interlocutors més habituals, com el President de la Conferència Episcopal Espanyola. I d'altra banda, a les portes de les eleccions al Parlament de Catalunya, tant el President Montilla com el conjunt de forces polítiques del país (o potser no tots), poden reclamar una via catalana de relacions entre els poders democràtics i l'Església. Concretament Montilla, amb una particular sensibilitat sobre el tema que ja m'agradaria que s'estengués al conjunt del PSOE, pot ser la via perifèrica d'una nova entesa entre l'esquerra espanyola (i europea) amb el fenomen religiós i el catolicisme en particular. (quan acabi amb el federalisme, és clar, que ja serà complicat): De manera que potser l'esquerra del país (o un aiguabarreig) pugués signar una carta més realista, més plural també, que la que han fet els de sempre sobre l'Espanya que visitarà Benet XVI, que ni tan sols han tingut el valor d'esmentar la crisi econòmica que viuen les famílies del país. No les seves, és clar.
:
article publicat a CatalunyaReligió.cat
:

diumenge, de juliol 11, 2010

Willy a Santa Maria

Dimarts comença el Festival Shakespeare, per tercera vegada a mataró, per vuitena vegada al Maresme i per primera vegada celebrant la majoria d'espectacles a l'Hort del Rector de Santa Maria (de fet, a l'Hort del Campaner), un dels racons més amagats de la ciutat, que forma part d'un trajecte imaginari, o no tant, que va des de l'antic casalot de Can Sissternes, que treu el nas pel Fossar Xic i que arriba fins a la Plaça d'en Peric: el Mataró del segle XVIII (i de molt abans, i de molt després) que viu sota les parets majestuoses de ela nostra basílica mil·lenària.
:
Allà arriba Shakespeare, amb un programa (us el poso sota d'aquest escrit) que sembla prou interessant. També canvia de dates, amb els avantatges i els inconvenients de fer-ho a tocar Les Santes. En tot cas, és un festival més mataroní, més urbà, més popular potser, que permet revisitar de nou el geni del teatre, les peces del qual fonamenten, sens dubte, bona part del nostre imaginari. L'estrena és dimarts, amb un nou muntatge d'Irina Brock, que l'any passat ja ens va entusiasmar.
:

13/07 - TEMPÊTE! / COMPAGNIE IRINA BROOK
14/07 - HAMLETAS / OSKARAS KORSUNOVAS
14/07 - CITES AMB SHAKESPEARE / COMPANYIA A4MANS
15/07 - EL REI LEAR / OVLIAKULI KODAKULIJEV. ANNA MELE
16/07 - EL GOS GEOMÈTRIC / XAVIER ALBERTÍ
17/07 - PRÓSPERO SUEÑA JULIETA (O VICEVERSA) / J. SANCHIS SINISTERRA, MARÍA RUIZ
17/07 - LA COMÈDIA DELS ERRORS / COMPANYIA PARKING SHAKESPEARE
17/07 - EL SOMNI D'UNA NIT DE PRIMAVERA / COR CIUTAT DE MATARÓ
18/07 - MASSA SOROLL PER A SHAKESPEARE / DANI NEL·LO, CARME PORTACELI
18/07 - JUAN ROMEO Y JULIETA MARÍA / COMPANYIA EL CHONCHÓN (teatre familiar)
13-18/07 - HAVE A HAMLET / ARNAU VILARDEBÒ

dissabte, de juliol 10, 2010

Morir fins a estimar

:
T'oblido cada dia vint vegades
i vint cops cada dia et veig entrar
portant o no portant les arrecades

al circuit terminal que el condemnar
comprèn del viure meu, de com m'agrades,
a prendre'm en morir fins a estimar.

:
Enric Casasses, "Declaració" (fragment), a No hi érem, Ed. Empúries, 2009 (1991), p. 46. Foto: "Two nude lovers with apple", d' AXEHD.
:

divendres, de juliol 09, 2010

La Ronda de Mataró i la Línia Orbital: més a prop *

:
Abans d'acabar 2010, la Generalitat de Catalunya presidida per José Montilla començarà les obres de la “Ronda de Mataró”, un conjunt de nous accessos i vies alternatives que descongestionaran els trams de la C32 que ho pateixen, alliberaran els carrers de la ciutat de trànsit de ronda (especialment dels barris més propers a la carretera, que es concentraria pel trànsit de pas) i permetran, a mig i llarg termini, recuperar del tot l'antiga N-II com a avinguda cívica del Maresme, acostant la ciutat -que reforça el seu paper de capital- al mar. Començaran aleshores 2 anys d'obres, repartides en 2 fases, la darrera de les quals es procurarà fer coincidir amb la finalització de la primera, amb un cost total de 115 milions d'euros. El finançament prové del conveni signat amb el Ministre de Foment, el socialista José Blanco, que aportava 400 milions d'euros amb el traspàs de competències de l'N-II a la Generalitat. El projecte, presentat fa quatre anys, ha incorporat diverses millores gràcies a les al·legacions i el treball conjunt que ha tingut l'Ajuntament de Mataró, amb l'Alcalde Joan Antoni Baron (http://www.baron.cat/) al capdavant.

Aquestes darreres setmanes, l'Ajuntament ha promogut una sèrie de sessions informatives per conèixer l'abast de l'obra. Alhora, ha complementat la informació amb els detalls del Pla per a la reserva de sòl de la Línia Orbital Ferroviària, el darrer tràmit urbanístic per poder construir, en el futur, una línia de tren que enllaci les ciutats de l'arc metropolità (Mataró, Granollers, Terrassa, Sabadell, Martorell, Vilafranca, Vilanova...) i que, amb la variant de l'actual línia, aconsegueixi passar d'una a cinc estacions, mutiplicant per 7 la cobertura ferroviària de la ciutat.

Les dues infrastructures són clau per posar Mataró més endavant a tots els nivells. Una millor mobilitat de la ciutat amb l'Àrea de Barcelona, una de les regions econòmiques i industrials més potents d'Europa, ens fa sens dubte més competitius per acollir empreses d'alt valor afegit o d'oportunitats per la feina. L'aposta del Govern de la Generalitat (després dels anys en què CiU no ho va ni pensar) pel ferrocarril a Catalunya és tan important que farà variar els hàbits i minimitzar els riscos de l'abús del cotxe (ambientals, de seguretat, etc...). I la Ronda, ja ben a prop, ha de fer-nos guanyar en fluïdesa, en pacificació del trànsit dins la ciutat i en una connectivitat que també ens serà molt útil.

* article que signo com a portaveu del Grup Municipal Socialista a la revista MésMataró (juliol 2010)
Més informació sobre les infrastructures, a aquest enllaç.
Fotos:
1. Plànol de la Línia Orbital i de la Ronda de Mataró
2. El Secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, l'Alcalde Baron i la regidora de Mobilitat, Núria Aguilar, en la presentació del projecte. Foto: G. Ariño (El Punt)
:

dijous, de juliol 08, 2010

Ibern parla de Mataró

Fa dies que volia recomanar-vos l'entrevista que Manuel Cuyàs fa a Josep Ibern (a la foto, de l'Avui), Director General de Caixa Laietana, que esdevé la primera valoració del directiu després de la fusió via SIP amb un grup de caixes liderada per CajaMadrid, a El Punt del passat dia 5. A banda d'explicar quina ha estat la seva opció i per què, Cuyàs li pregunta "Vostè que per ofici n'està al cas. Com veu la situació econòmica a Mataró i el Maresme?" i ell respon un resum que comparteixo i que veig també molt aclaridor:
:
"Mataró, que ja havia fet la transformació industrial del tèxtil i que ha optat per una indústria lleugera però molt puntera, molt tecnificada, està més ben situada que altres ciutats per superar la crisi. A més, tant a la ciutat com a la comarca la construcció es pot activar d'aquí dos o tres anys perquè hi haurà de nou demanda de pisos. La Generalitat i els Ajuntaments catalans, a diferència d'altres de l'Estat, han sabut planificar bé. No hi hagut la febre constructiva d'altres llocs i per tant els pisos ara buits van tenint sortida i aviat se'n necessitaran més".
:

dimecres, de juliol 07, 2010

L'Espanya possible

Un article senzill, eficaç i clar (i que prové del País Valencià, cosa fantàstica), publicat a El País del dia de sant Joan, em permet besllumar quin pot ser el projecte federal, en un tema tan sensible a la qüestió nacional com és l'ús de la llengua, de les llengües, a Espanya. El signa Ángel López Garcia-Molins, catedràtic de la Universitat de València i diu coses interessantíssimes, començant per estendre l'ús de les llengües a les cambres espanyoles (i demanar als seuse membres que les aprenguin, almenys les romàniques).
:
Des d'aquí, l'autor creu que tot passa per considerar 'espanyoles' el conjunt de llengües, i no tan sols la castellana, consideració que troba constutucional, malgrat que en demana algun canvi per fer-ho així plenament. En fi, considerar espanyol allò divers, reconèixer la seva complexitat, i allunyar-se de la interpretació unívoca del que significa la identitat espanyola. Jo ho signo ara mateix. De fet, sempre he pensat que aquesta consideració unívoca en provoca d'altres igualment unívoques: sense anar més lluny el caràcter quasi monolític de l'imaginari català que expressa l'independentisme a casa nostra. Deixem, però, que parli l'autor:

:
El problema -o, mejor: la excusa para no cambiar- nace de la Constitución de 1978, la cual distingue entre lengua oficial -el español-, lenguas cooficiales en su comunidad autónoma y otras lenguas. No toda lengua histórica hablada en España es de interés general, otras son regionales, pero las tres lenguas cooficiales sí lo son. Permítanme que les recuerde algunas obviedades. El catalán/valenciano era el idioma mayoritario de la Corona de Aragón, el Estado que dio lugar a España al unirse a Castilla en tiempos de los Reyes Católicos: o sea que si el español es la lengua de España por ser la de uno de los dos reinos fundacionales, el catalán/valenciano debería serlo por la misma razón. El gallego fue el origen del portugués, la lengua del otro Estado peninsular, y constituye el puente natural para garantizar cualquier acercamiento iberista en el futuro. En cuanto al euskera, se ha venido considerando durante siglos como el símbolo de la Península Ibérica por ser la lengua de sus primeros pobladores. Y no me vengan con el cuento de que se trata de lenguas minoritarias: el catalán/valenciano tiene más usuarios que media docena de lenguas oficiales de la UE; ¿cómo quieren que sus hablantes se conformen? Al gallego y al vasco, aunque en menor medida, les sucede otro tanto.
:
(...) Lo del Senado debería ser tan sólo el primer paso hacia la convivencia plurilingüe de los españoles, aunque, cuando uno lee objeciones como la de que estando la sede en Madrid, sólo puede usarse el español, le entran ganas de exiliarse o de contestar irónicamente que, si este es el problema, que la pongan en una ciudad bilingüe y todo arreglado (bien mirado, es una idea). Y los siguientes pasos en pos del pluralismo lingüístico, ¿acaso serán una vuelta de tuerca más hacia la disgregación? Pues no, al contrario, son medidas que reforzarían la cohesión de los ciudadanos españoles, actualmente bastante alicaída.
:
No estoy propugnando que las cuatro lenguas sean oficiales en toda España: esto tal vez fuera lo justo, pero es inviable y el camino del infierno está sembrado de buenos propósitos. Lo que sí creo que podría lograrse en un par de generaciones es que la presencia del catalán/valenciano y del gallego en los medios de comunicación y de estas dos lenguas junto con el euskera en la enseñanza de toda España se fuera incrementando progresivamente hasta lograr que cuando un político habla en catalán o una escritora es entrevistada en gallego todos los españoles los entiendan sin más, que el euskera vuelva a ser el símbolo de la especificidad peninsular, como reclamaba Astarlos, y que los hispanohablantes de las comunidades bilingües dejen de ser los chivos expiatorios de las culpas del Gobierno central.
:

dimarts, de juliol 06, 2010

Fer parlar roca vivent

:
Quin pensament, la raó, quan s'emprenya,
la fe quan trenca els límits del convent
i el seny que fa parlar roca vivent
per aixecar d'amor ben alta ensenya.
:
Vostra lliçó no passarà per ull,
senyor Gaudí Pitàgores i Llull.
:
:
Enric Casasses, Fragment d'"El pensament de Gaudí", a No hi érem, Ed. Empúries, 2009 (1991), p. 100.Foto: Mosaic Work Called Trencadis by Gaudi at Park Guell, de Carlos Lorenzo

dilluns, de juliol 05, 2010

Per la represa econòmica, en sèrio *

:
La situació econòmica actual és molt difícil, certament. Per plantar-li cara des de l'Ajuntament hi ha dos fronts, tampoc gens fàcils. D'una banda, continuar amb les apostes estratègiques de la ciutat que poden generar ocupació i ens poden situar molt millor competitivament. Dos exemples: Parlo del TecnoCampus o l'edifici d'empreses del Rengle, que obriran aquesta tardor, i que obre un nou districte industrial, tecnològic i de serveis d'alt valor afegit amb la Universitat com a centre. La "nova fàbrica" de Mataró, diuen alguns. O parlo de l'arribada d'"El Corte Inglés", que suposaria 1000 llocs de treball directes i indirectes.

El segon front és el de l'atenció a les famílies que abruptament s'han vist a l'atur, mermats notablement els seus ingressos, i que entren en situació de risc social. Atenció immediata, racionalització de recursos, increment dels ajuts, acompanyament per resituar-se, acció coordinada de l'Ajuntament i les entitats que s'hi dediquen, etc... Aquestes han estat les premisses del segon front.

Per finançar tot això, i comptant que la crisi fa rebaixar els ingressos públics i alerta sobre l'endeutament, hem fet ja algunes coses: refer les prioritats pressupostàries, rebaixar al límit aquelles despeses no prioritàries en temps de crisi, rebaixar tots) els sous públics d'acord amb el Decret de Mesures, refinançaments, vendes d'actius, etc.

Ara CiU proposa rebaixar el nombre de regidors al Govern, pel que es veu (de fet, ho hem llegit a la premsa), en una clara concessió a la galeria. És ara quan més cal posar l'esforç de tothom, també dels regidors i regidores (els de l'oposició inclosos), en una tasca que -si no fessin ells- algú hauria de fer. I de cobrar. I que, ves per on, seria xocolata del lloro: fa falta molt més per fer front a la crisi. De fet, CiU no fa pas això als ajuntaments on governa... Sembla la típica proposta d'algú quan no té idees. I quan fins ara s'ha negat a recolzar tant el TecnoCampus com l'arribada d'El Corte Inglés, els dos exemples d'apostes estratègiques en les que CiU no creu, que poden generar llocs de treball i, per tant, més activitat més ingressos públics i menys necessitats d'atenció social. Represa econòmica, en fi. Diguin el que diguin, els fets canten: mai no hi ha votat a favor. Potser que comencéssim per aquí, no?


* Article en tant que 1r Tinent d'Alcalde i Portaveu del Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Mataró, a la revista Tribuna Maresme de juliol de 2010.
:

diumenge, de juliol 04, 2010

L'animal que no s'agrada

:
Som l'únic animal que no s'agrada (...),
però hem après a dir no passis ànsia...
no t'hi capfiquis... no té importància...
:
Enric Casasses, "Sem", a No hi érem, Ed. Empúries, 2009 (1991), p. 54.
Il·lustració: Rembrandt, Autoretrat, 1659, Galeria Nacional d'Escòcia, Edimburg.
:

dissabte, de juliol 03, 2010

Màrius Torres i Hal·lâg a Caldetes *

El festival "Poesia i +", que fa 5 anys que se celebra a recer de la Fundació Palau, a Caldes d'Estrac, pren cada vegada una volada més important. Enguany compta amb la remeoració del "Price dels poetes", del 1970, amb nombrosos recitals i un programa a Barcelona. El certamen coincideix amb l'aparició de dues novetats literàries de les que, d'una manera o altra, se'n fa ressò. Una amb un recital de cançó i l'altra amb una audició acompanyada de dansa i música.
La primera novetat correspon a un recull de poemes de Màrius Torres, aprofitant el centenari d'aquest poeta lleidatà, mort prematurament als 32 anys. Va a càrrec de la professora Margarida Prats i és editat per Pagès. L'edició compta amb peces inèdites i es completa amb un epistolari un recull d'articles de l'autor. Hi podrem seguir, així, l'itinerari de Torres, un itinerari de recerca personal enmig de renúncies, malalties i decepcions a les que el poeta respon emmirallant-se amb la natura i el paisatge, amb la claredat, amb la tendresa. Claredat que traspua també el seu llenguatge, sense artificis ni excursos. Aquest és el repte del grup EnVers en l'adaptació musical que ens oferirà a Caldetes.

La segona novetat ens la presenta l'arriscada editorial Fragmenta, en la seva determinació per oferir-nos textos espirituals i religiosos d'altres tradicions a la nostra llengua. En aquest cas, ens porta la poesia del missioner errant Husayn ibn Mansur al-Hal·lag (858-922), una mostra fidel de l'apassionament de l'amor total en la millor tradició sufí, aquest corrent místic de l'Islam del qual Hal·lag en seria exponent. També ens permet conèixer més de la riquesa d'una de les religions més rellevants de l'actualitat, tant pel seu nombre de seguidors com pel seu lligam a les teocràcies modernes que tants mals de cap ens donen. Veureu quina diferència amb Hal·lag. I tot això també ho podrem sentir a Caldes, prop del mar que no sabem si ens uneix o ens separa.
:

:
- Poesies de Màrius Torres, a cura de Margarida Prats i Ripoll; Ed. Pagès, Lleida, 2010
- Hal·lag, per Diwan, edició, traducció i cal·ligrafia àrab de Halil Bárcena; Ed. Fragmenta, Barcelona 2010
- Diumenge 4 de juliol, a les 21 h, "Com la veu de l'aigua", EnVers canta Màrius Torres, al Parc de Can Muntanyà, al Festival Poesia i + 2010, més informació: http://www.fundaciopalau.cat/
- Dissabte 17 de juliol, a les 19 h, "Diwân, Poesia sufí de Hal·lâg", lectura i comentaris de Halil Bárcena, amb acompanyament musical i de dansa del grup Ushaq, més informació: http://www.fundaciopalau.cat/.
* article per a la revista Valors (juliol 2010)
:

divendres, de juliol 02, 2010

Nau Minguell, la resposta *

:

Objectius estratègics

1. Refer el Llevant de Mataró
· Risc per l’impuls de Ponent (Via Europa – Mataró Parc- Hospital, El Corte Inglés, Rengle – TCM)
· Connexió de barris Palau-Rocafonda-Escorxador amb el Centre Històric (Pla Integral - Can Gassol - Nova Biblioteca Escorxador – Espai Capgrossos – Eix Herrera – Plaça Moragas – Forn del Vidre – Madoz/Puigblanc [recuperarem nau Minguell bessona i farem un nou micro-pool econòmic just aquí al davant])
· Espais que generin atracció, massa crítica: Museu de Can Marfà, aquestes reformes que he dit, Can Xammar, Plaça Havana, escoles Montserrat Solà i Joan Coromines....

2. Substituir teixits obsolets per teixits cívics i competitius
· Nau Minguell (efervescència s. XIX, primer tren...: 1850 Cª Planell i Bonet 1854 edifici 1960 tancament: fàbrica de tint, filatura i confecció; després, Joaquim Llorens) n'és un exemple- indústries extensives en m2, en mà d’obra, en capital.
· El Llevant mataroní n’estava ple: Can Marfà, Can Marot, Can Gassol i moltes més, algunes aguanten
· Mataró (i aquesta zona) no renunciarà a l’activitat econòmica, ben al contrari, la renovarà i la posarà al dia, però amb les caracerístiques actuals
a. indústries intensives en coneixement, en mà d’obra qualificada, en entorns complexos (per això no és una zona industrial) amables (ja em direu si l’entorn no ho és, d’amable) i creatius
b. Nau Minguell, també n’és un bon exemple (recordeu les ciutats creatives de les que parla Richard Florida?)
i. Integrat a la trama urbana
ii. Rodejat d’activitat (per viure, per treballar, per l’oci i la cultura, diversa, tolerant)
iii. Sinèrgies de coneixement (indústria audiovisual / artistes de pinzell...)

3. Recuperar el Patrimoni arquitectònic
· Protegint, sí, però sobretot recuperant en nostre passat (en aquest cas industrial, però no tan sols aquest, també el romà, el medieval, el barroc, el modernista) per als nous usos, que el facin viu (tb atractiu, generador d’identitat, de ciutat de memòria):
a. Econòmics (Les 2 Minguell, Fàbregas i de Caralt),
b. escolars (Fàbregas del paper, Can Fontdevila),
c. administratius (Vapor Gordils),
d. culturals (Nau Gaudí, Farinera Ylla...) etc...

Pumsa, eina de reactivació econòmica

Dimarts al vespre vam tenir Junta General d’Accionistes de la societat municipal PUMSA

Vam dir:
a) instrument per desenvolupar els objectius estratègics de l’Ajuntament
b) eina per impulsar la reactivació econòmica de la ciutat (quan no estàvem en crisi, perquè havíem de renovar la base productiva; quan hi ha crisi, justament perquè es fa més urgent)

I vam dir també
a) per assolir els objectius que ens proposem cal ambició, esforços, riscos i sacrificis [qui no vulgui pols que no vagi a l’era]
b) vindran temps difícils [Minguell: inversió de 3M€ / préstec interès zero 2,% M€ Plan Avanza Ministeri Indústria / amortització més llarga que el lloguer, és a dir, perdrem –o invertirem- diners els primers anys; diners de PUMSA; diners de tots]
c) disjuntiva (i més davant la crisi): ho aturem o ho enllestim? Pràcticament pel mateix preu, ho enllestim i avancem la recuperació econòmica, assumint els costos que això té. – avui, aquí, en tenen la resposta.

:

* esquema per a la meva intervenció, avui al migdia, a la inauguració de la Nau Minguell, a Mataró.

Nota de premsa, aquí.

Enllaços a El Tot Mataró, Capgròs, MataróNotícies.cat, El Punt.

Fotos de la inauguració, de Mercè Mulet, al Facebook, aquí.

Entrada al bloc de Joan Antoni Baron, aquí

Entrada al Bloc de l'Associació Sant Lluc per l'Art, aquí


: