divendres, d’agost 03, 2012

El desig d'en Grané - #nitsdagost III


Ahir parlàvem de la presentació que feia a la ràdio Joan-Carles Mèlich sobre el desig. El mataroní Francesc Grané ha publicat aquest any un llibre (Desig d'aliment infinit, Ed. Claret, Barcelona 2012) que reinterpreta la comunió catòlica, també amb un lleguatge molt planer, a través del desig. Un desig que va més enllà dels desitjos més quotidians (més enllà moltes vegades vegades vol dir passar per ells) i que ell qualifica d'infinit. En un altre llibre molt interessant sobre el desig, de Xavier Melloni, el qualifica d'essencial (El Desig essencial, Fragmenta Ed., Barcelona, 2009). 

Dos apunts: Grané, en aquest vídeo del programa Signes del Temps que es va emetre fa unes setmanes (TV3), afirma la importància -com dèiem ahir- de "fer carn pròpia" aquesta dimensió infinita del desig, com un tast que ja n'avança la seva realització, i de la que l'eucaristia cristiana n'és un símbol. Segon. L'autor sosté que la "cosificació" de Déu i la quasi obsolescència d'aquesta paraula en el llenguatge actual és la que ens fa tornar a parlar sobre els seus atributs, en aquest cas, el d'aquest desig més fons que, cusiosament, apareix sovint com un malestar intern a la nostra vida en un moment de forta adversitat. Bona nit.

2 comentaris:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Conec només una mica en Francesc Grané, i no sabia que fos mataroní.

Ara però en Francesc no practica com a mataroní ja que viu no gaire lluny d'on jo visc aquí Barcelona.

El llibre només l'he fullejat, i procuraré escoltar l'entrevista que has penjat.

Ramon Bassas ha dit...

Jordi

Sí, fa anys que viu a Barcelona, però exerceix bastant de mataroní. El veig de tant en tant.

Vaig tenir l'honor de poder llegir el llibre abans de publicar-se. Està molt bé.