dilluns, de setembre 17, 2012

La independència i el País Valencià

Mig en broma dic aquests dies que els somni d'una Catalunya independent pot portar al malson les posicions més proclius a l'entesa amb Catalunya (no només filocatalanistes) valencianes o mallorquines, que ja s'ho passen prou malament. Una Catalunya separada d'Espanya els deixaria a mercè d'un destí incert que, a banda de perjudicar-los, ens pot perjudicar a nosaltres. Les polítiques regressives en la llengua, per exemple, deixarien els seus possible aliats fora de les fronteres i dels parlaments. I algunes de les decissions estratègiques que ja s'havien començat a treballar, amb el corredor mediterrani com a un símbol potent d'un nou utilitarisme que donarà sempre molts més fruits que el pancatalanisme tronat.

Un dels que millor ho ha teoritzat darrerament és el professor Josep Vicent Boira, que va obtenir fins i tot el premi de la Fundació Trias Fargas 2009 (fundació de CiU) amb el seu treball La Commonwealth catalanovalenciana. La formació de l’eix mediterrani al segle XX” (Edicions 62, 2010).Crec que les seves tesis són una importantísima aportació a la capacitat de trobar, entre els uns i els altres, espais d'enriquiment mutu, de cooperació i d'abandonament de posicions de mala entesa com sovint es caracteritzen les relacions catalanes i valencianes.

Ahir diumenge vaig veure que no anava ni mig en broma. A La Vanguardia, el professor Boira publicava un dur article sobre la decepció que suposa la deriva independentista del país, amb la pròpia CiU al capdavant. Boira es queixa de l'abandonament català del Nord, que ara es pot repetir sense cap mena de recança cap el sud. "Quien conozca mi tierra, sabrá que deberán pasar generaciones para que los valencianos sigan a los catalanes por esta senda, si es que lo hacen. El lento y aburrido Plan A (el pacto fiscal, el corredor mediterráneo, la exportación y modernización productiva, el respeto por la lengua, la pluralidad estatal...) se podía entender en Valencia. Permitía alianzas", descriu. I acaba "Sin embargo, el energético-turbo Plan B de Mas dejará a muchos en la luna de Valencia".

I aquesta mancança ens debilitarà com a nació. Gràcies, en sèrio, però no cal.

2 comentaris:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Hola Ramon.

Et copio un dels comentaris a l'article del Josep Vicent Boira.

"Usted que es amante de geografías, fíjese en las relaciones comerciales y fraternales entre distintos Estados de órbita germánica como los lander alemanes, Austria, los cantones suizos de habla alemana y, si me apura, el Veneto Italiano que constituyen buena parte de la Blue Banana. Un Estado catalán permitirá establecer relaciones fructiferas, ya sin el sinsentido del ineficiente y contrario Madrid que lo para todo. La Europa que viene es el de las pequeñas regiones con un alto grado de autonomía y flexibilidad, cuasi-Estados en el sentido de que no tienen problemas en ceder soberanía a Europa para lo macro. Madrid va en dirección contraria."

Potser tots dos tenen raó, tot i que en el nostre cas es pot produir un bin estrip en el camí cap a la independència.

Ramon Bassas ha dit...

En qualsevol cas, tota solució (que haurà de passar per un pacte) hauria d'incloure una visió estratègica de relacó amb els nostres veïns (no tan sols valencians) que en aquest moment no veig en cap de les propostes independentistes entotsolades.