dijous, d’octubre 04, 2012

Consol, gràcies


Aquests dies, la meva companya i amiga Consol Prados ha dit [vegeu apunt al seu bloc] que no opta per formar part de la candidatura a les eleccions al Parlament de Catalunya. Han estat nou anys d'un bon servei al país, després del seu pas per l'Ajuntament de Mataró. La Consol addueix, bàsicament, dues raons per no presentar-se. Una, que ja porta tres legislatures (si bé aquesta darrera, clarament escurçada) i, dues, que la nova direcció del PSC al Maresme, i la nacional, ha de trobar "nous càrrecs  [que] siguin d’acord amb la nova direcció", diu.

El primer que cal dir és que li devem, almenys jo, un agraïment sincer pel temps i l'energia invertits en aquesta tasca. La Consol ha portat al Parlament els racons de Mataró (i del Maresme), les preocupacions i anhels dels seus ciutadans, la seva experiència davant fenòmens aleshores inèdits (la immigració, per exemple), la sensibilitat cultural, les ganes de millora i recerca en la governança, les ganes de canviar les coses que ella mateixa havia pogut comprovar exercint de regidora o de simple ciutadana, quan el PSC la va "fitxar" com a independent, en un acte sincer, arriscat i generós (per ambdues bandes) d'eixamplar les fronteres del partit. Ens coneixem molt d'abans i sé de què parlo. 

El segon que cal dir és que em sap greu. La nova etapa que s'obrirà després de les eleccions necessita, sobretot, gent com ella al primer pla de la política. Per l'experiència acumulada (l'actiu més important dels partits que s'amortitza com si n'anéssim sobrats), sí, però també per les seves habilitats, la seva manera d'entendre la política com un lloc de consens, de treball en equip, d'aversió al glamour i l'egocentrisme i del sectarisme o la politiqueria. En fa falta ara però sobretot després de les eleccions de novembre, quan sospito que serà tan important definir el futur del PSC (me l'imagino molt diferent en pocs anys) com ho serà per Catalunya tenir un PSC fort, amb seny, molt ampli, molt obert, almenys tant com la Consol i els altres l'imaginàvem. Permeteu-me l'acudit: no sé si necessitarà consol, el PSC, però sí que necessitarà la Consol, i moltes consols.

I el tercer que cal dir és que li desitjo molta sort. L'exercici de la política, especialment quan s'orienta cap el servei  públic als ciutadans, ensenya moltes coses. No totes maques, encara que la majoria sí que ho són. Però totes, totes, són de gran utilitat, per exemple, en aquesta nova etapa que a Consol, com sempre, es prendrà assenyadament i amb èxit.