dissabte, de gener 12, 2013

Entre la mort i la primavera



I el riure era amb mi: a l'alçada de la cintura. Havia vingut de lluny i s'havia ficat a l'arbre i s'havia clavat al meu costat esquerre, entre la meva mort a dintre i la primavera del món a fora. Amb mi. Petit i feliç com una campaneta. Per fer-me companyia sempre, quan ja no podria sentir-lo en la meva nit sense acabament.

Mercè RodoredaLa mort i la primavera (Club Editor, Barcelona, 1986 -3ª ed.-), p. 217.