Un recent article a El País del jesuïta Juan Masià (aquí) sobre la llei de l'avortament i, especialment, sobre com pot actuar un diputat creient i progressista davant els canvis legislatius que sembla que s'acosten, absolutament recomanable si realment es vol crear un espai comú de diàleg al voltant d'aquest tema, hi diu unes frases que em semblen molt importants. Hi diu: "No hay responsabilidad ante la ley, sino ante la conciencia. Ni las leyes penalizan cuanto está mal, ni la despenalización de algo lo sanciona como bueno. No constituir delito no significa estar moralmente justificado. Ni que algo esté moralmente mal justifica tipificarlo como delito."
Efectivament, la confusió, fins i tot terminològica, entre 'moral' (del llatí mor-is, és a dir, 'casa') o 'llei', és a dir, entre el que està bé o malament i el que es pot fer o no, em sembla molt oportuna. I no tan sols per aquest tema. Algunes vegades, el que "està bé" pot ser il·legal, fins i tot és recomanable que ho continuï essent en termes generals, i el que "està malament" podem defensar que pugui ser legal, per més que no ens agradi. Com diu Masià, una cosa és la consciència (i això ateny a creients i a no creients, la consciència és universal, crec) i l'altra, la llei. I, com diu més endavant, encara una altra cosa són els processos biològics.
Amb això no estic fent cap apel·lació a cometre il·legalitats o a permetre segons quines barbaritats, sinó que defenso que la pròpia consciència (per als creients, en diàleg amb Déu) és el que preval sempre. I per això tinc una opinió molt diferent de molts sobre què és l'ètica. L'ètica és seguir la pròpia consciència fins i tot jugant-te-la en el camp de la legalitat. L'heroi ètic, per dir-ho a la manera de Savater, és el que ha comprès aquestes prioritats i les practica.
Em sorprèn, per tant, que es demani a tothom (bé, als qui 'ens representen', de fet) un comportament ètic quan volem dir legal (en referència a la corrupció, per exemple) i que se li digui a un paio que és legal quan, en realitat, ha anteposat els interessos dels altres al seu propi, que en tot cas seria ètic o, si agafem l'arrel llatina, moral. "El meu regne no és d'aquest món" (Joan 18, 36) vol dir exactament això, crec.
Els exemples que podria posar són molt ambigus, ho sé. Potser seria moral (no sé si sempre), però gens legal, acollir un estranger sense papers a casa i ajudar-lo a amagar-se de la policia, tot i que pensem que les lleis han d'exigir certes garanties per a la residència d'estrangers. I potser seria legal regular el joc i la prostitució, perquè sabem que són garanties per als més perjudicats, però també que deu ser immoral ser-ne client.
Per això jo em limitaria a demanar als nostre representants polítics que siguin legals i que, en tot cas, em deixin a mi ser ètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada