dissabte, d’agost 13, 2016

No donis mai tot el teu cor


No donis mai tot el teu cor; l'amor
no els semblarà que valgui res,
a les amants apassionades, si el
creuen segur, ni s'imaginen
que s'esvaeix entre bes i bes.
car tot allò que és bell no és
sinó plaer fantasiós, breu.
Oh, no donis mai tot el teu cor,
car sols diran, amb llavi dolç,
que han donat els seus cors sols per joc.
I qui podria jugar-lo bé
si l'amor el torna mut, sord, cec?
El qui donà el seu cor sencer
en sap el cost, perquè el perdé.

W.B. Yeats, "No donis mai tot el teu cor", a Irlanda indòmita (trad. Josep M. Jaumà). Ed. 1984. Barcelona, 2015, p. 77.