dimecres, de gener 18, 2017

Sense Nadal


Un d'aquests dies de Nadal de sobretaules inacabables, quan la resta de comensals s'immergia en el que em va semblar una desbocada timba, jo, que sóc l'anti-homo ludens a desgrat meu, vaig tafanejar entre els llibres i vaig tenir temps d'acabar, gairebé, Una Navidad diferente, de John Grisham (Ed. B, Barcelona, 2002). Sí, jo també tenia els meus prejudicis sobre Grisham fins que fa anys vaig llegir un article (no recordo de qui) que el recomanava i, des d'aleshores, no m'ha decebut. Així que, aquella tarda, després de fullejar uns quants llibres sobre excursions, vaig pensar que, en les festes que érem, s'esqueia de fer-li un cop d'ull. M'esperava una novel·la d'espies o alguna cosa així i em vaig trobar amb una divertida comèdia que, com dic, em va abstreure de tot i em va fer feliç com un gínjol. Em van haver d'arrencar de la cadira.

He mirat a internet i veig que n'han fet una pel·li. No l'he vist, però em temo, pel tràiler, que sigui dolentota. Així que, per si de cas, us recomano el llibre. A través d'una senzilla però divertida trama, que es complica desbocadament cap al final, l'autor posa de manifest la bogeria i l'estupidesa creixent els dies de Nadal, almenys per a les famílies de classe mitjana-alta dels Estats Units. Un matrimoni, aprofitant que tindrà la filla al Perú en un programa de solidaritat, decideix prescindir de celebrar el Nadal i gastar-se la meitat del que es van gastar l'any anterior en fer un creuer al Carib. Res d'iconoclàsties revolucionàries, però... sí ruptura de convencions. I un munt d'estratègies perquè "tot torni a la normalitat", tan lluny del paradís caribeny com, esclar, de la mínima crítica a aquest fabulós muntatge de la vanitat nadalenca. I no nadalenca. Que queda perfectament al descobert en aquest curiós conte de Nadal.


Publica un comentari a l'entrada